L'altra gran obra de la seu
L'hostatgeria veu la llum més de vint anys després, superades les dificultats econòmiques, lluites Estat-Generalitat i recursos en defensa del patrimoni
Ahir l'estrena de l'hostatgeria del monestir de Poblet va tancar un projecte que proposat a final dels anys 80 –fins i tot abans que el TAV!–, i que ha necessitat més de 20 anys per fer-se realitat i posar-hi punt i final. Les polèmiques, primer, entre l'Estat espanyol –propietari del cenobi– i la Generalitat –competent en matèria cultural i urbanística– i, després, amb les associacions conservacionistes per l'impacte innegable de la nova construcció sobre un recinte declarat patrimoni de la humanitat el 1991, van fer encallar molts anys l'obra que, per acabar-ho d'adobar, va quedar sense finançament del Ministeri de Foment quan ja estava força avançada, i se n'ha hagut d'acabar fent càrrec el d'Habitatge. L'edifici està acabat, però els qui en el seu dia van posar-hi el crit al cel diuen que no volen ni veure com ha quedat.
Una idea dels anys 80.
Les primeres actuacions s'havien fet a mesura que s'hi destinaven diners, però el 1994, el llavors ministre d'Obres Públiques Josep Borrell, va tancar l'aixeta perquè el projecte no li feia el pes. Es va comprometre, això sí, a redactar-ne un de nou i dotar-lo amb 700 milions de pessetes, però llavors no va agradar a la Generalitat, i aquesta es desmarcava del finançament.
Entra el PP.
Recursos conservacionistes.
Falta pressupost.
Els problemes, però, no es van resoldre, i les obres –completada la carcassa de l'edifici– quedaven suspeses altre cop sine die a principi del 2005 per falta de finançament, just quan es coneixia una sentència que obligava l'Estat espanyol a pagar la llicència d'obres a l'Ajuntament de Vimbodí. Només hi faltaven, deien, cap a 400.000 euros per connectar els serveis i fer tots els acabats interiors, que a final d'any es comprometia a aportar la ministra d'Habitatge, María Antonia Trujillo. No va ser ni així.
Obres al ralentí.
Un milió més.
«Quasi millor no veure-ho»
Ramon Tarragó, vicepresident de l'entitat conservacionista SOS Monuments, lamentava aquesta setmana que en el seu dia ningú no atengués les seves demandes. «No ens van fer ni cas, malgrat totes les infraccions que hi havia, perquè era evident que s'havien carregat part de la muralla i s'havien inventat un edifici del tot nou en un monument declarat patrimoni de la humanitat, que arruïna del tot un valor històric», referma. Tarragó, que va arribar a denunciar-ho al Seprona (el servei de protecció de la natura de la Guàrdia Civil), també recorda com «un sector de la comunitat de monjos hi estava a favor, però no els van donar opció». A més, critica el paper de la Generalitat en el seu dia: «Va dir que ja es complia la normativa però en realitat va fer la vista grossa, va jugar un paper de borinot». Ara, Tarragó assegura que no pensa pas anar a Poblet: «Quasi millor no veure-ho perquè el desengany és molt fort». I conclou: «Les frustracions que acumulem davant dels desastres ens fan tan mala sang que no ens volem fer més mal a la salut».
