Saltencs a la guerra
Jaume Prat presenta el llibre ‘Sumaríssim d'urgència 1643', que repassa alguns fets de la Guerra Civil a través de les vivències dels germans Clarà
“Els primers dies de la guerra
la gent anava a cremar esglésies com qui va
de festa”
El quart llibre de Jaume Prat i Pons, Sumaríssim d'urgència 1643, explica la història dels quatre germans Clarà (Jordano Pons Tomàs, avi de l'autor, i els seus germans Isidre, Paco i Teresa, primera dona regidora de les comarques gironines) i del company de la Teresa, Salvador Piñol. A través d'aquestes cinc persones i les seves vivències durant la Guerra Civil, parla del comitè antifeixista de Salt –posant noms i cognoms als seus integrants i col·laboradors–, dels tribunals populars, de l'entrada de l'exèrcit franquista a Salt, del camp de refugiats d'Argelers, de la presó provincial de Girona, dels judicis sumaríssims d'urgència, dels afusellaments, de la columna Carlos Marx, de la batalla de Merengue i de molts altres fets històrics en els quals es van veure implicats, d'una manera o altre, els seus avantpassats. Per Prat “la tendència dels llibres que parlen de la Guerra Civil és posicionar-se a favor d'un bàndol o l'altre. He fet un esforç molt gran per evitar cometre el mateix error. Explico només els fets que he pogut contrastar amb diverses fonts, sense tenir en compte si eren accions del bàndol nacional o del republicà. La veritat del que va passar”, afegeix, “només la saben els seus protagonistes”.
Qualifica el seu estil d'“història d'espardenya”, que diu que consisteix a “explicar els fets com ens els explicaven els nostres avis, que aconseguien embadocar-nos i captivar la nostra atenció”. Tanmateix, fonamenta els seus llibres amb una llarga i rigorosa investigació. “El testimoni oral dóna vies d'investigació, però al darrere hi ha un treball de paperassa i arxiu per contrastar el que els testimonis diuen que recorden que va succeir”.
D'afició, historiador
Per escriure Sumaríssim d'urgència 1643, l'autor ha llegit gairebé un centenar de llibres “de totes les ideologies”, i ha visitat o consultat una vintena d'arxius d'arreu de l'Estat espanyol i l'Estat francès. Va començar a treballar en el llibre el 2004. Va invertir 5 anys en la investigació i nou mesos, “escrivint gairebé vuit hores al dia”, fins a tenir la versió definitiva del llibre.
Jaume Prat va estudiar magisteri, tot i que mai ha exercit de mestre. L'interès per la història li va venir quan tenia 35 anys. Des d'aleshores, es va convertir en una passió que li ocupa bona part del seu temps lliure i que ha donat, fins ara, quatre fruits en forma de llibre (en alguns dels quals comparteix l'autoria amb d'altres persones), i un cinquè en què està treballant. La telegrafia òptica a Catalunya va ser el primer, el 2004. El segon va ser La guia de la muralla de Girona, publicat el 2008. El mateix any va publicar un llibre sobre el barri de Germans Sàbat: Germans Sàbat, 50 anys de poble (1958-2008). Actualment treballa amb Jordi Pericot en un cinquè llibre. “Es titularà Bombes sobre Girona, i és un encàrrec del Museu d'Història de Girona. Tracta de la defensa passiva a la ciutat”. Es publicarà el gener de l'any vinent.