L'escombriaire espacial
Milers d'objectes artificials orbiten al voltant del nostre planeta sense cap utilitat. Satèl·lits en desús, fases esgotades de coets i, fins i tot, un guant i una valuosa caixa d'eines que els astronautes van perdre durant una passejada componen el gros de les deixalles espacials. S'han comptabilitzat uns 16.000 residus de més de deu centímetres, però a banda hi ha milions de partícules que giren al voltant de la Terra a velocitats de vertigen. En molts casos s'interposen en la trajectòria de naus i satèl·lits, i n'amenacen la integritat. Fins ara, la indústria aeroespacial s'havia preocupat de conèixer i aprofitar l'espai. A partir d'ara, comença també a plantejar com podria netejar-lo.
En aquest sentit, l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL) acaba de presentar el projecte Clean space one, una família de satèl·lits netejadors que s'encarregaran d'eliminar alguns d'aquests residus. Si es compleixen els terminis, en tres anys es llançaran aquests nous satèl·lits, que tindran com a missió aproximar-se al seu objectiu (viatjant a 28.000 quilòmetres per hora) i abraçar-lo amb un ganxo inspirat en el sistema d'agafada d'animals i plantes. Un cop junts el Clean space one es precipitarà contra la Terra i es desintegrarà, juntament amb les deixalles, amb les altes temperatures que generarà en entrar a l'atmosfera.
Les primeres víctimes d'aquest projecte de l'EPFL seran també dos satèl·lits suïssos, el Swisscube, llançat el 2009, i el Tlsat, llançat el 2010. D'aquesta manera, Suïssa aplicarà el primer pla actiu de neteja galàctica amb un pressupost de 8,3 milions d'euros. Tot i que el nou prototip està cridat a ser destruït, el director del centre espacial suís, Volker Gass, afirma que l'objectiu és “poder acabar venent una família de satèl·lits, preparats per desorbitar diversos tipus de satèl·lits”. “Les agències espacials comencen a considerar l'eliminació dels residus dels aparells que envien a l'espai, i nosaltres volem ser pioners en aquesta àrea”, hi va afegir.
Jordi Gutiérrez, investigador de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), celebra el pla de neteja suís: “Hi ha teories que indiquen que, si se supera una densitat crítica de residus, hi podria haver una reacció en cadena, semblant a la reacció nuclear, que els fes col·lidir i fragmentar-se encara més, de manera que el problema s'agreujaria. Actualment no som en aquest punt, però sí que ha passat que un satèl·lit en desús en destrossés un en actiu, o que els astronautes de la ISS (Estació Espacial Internacional) haguessin de córrer a tancar-se a la nau Soyuz pel risc d'un possible impacte. Per tant, la recollida de residus espacials no és estrictament urgent, però segurament sí que és el moment de posar-s'hi i fer les coses bé.”
L'expert en física aplicada recorda també que les finestres del transbordador espacial es van haver de substituir per l'impacte de minúscules restes de pintura d'un coet anterior i que les zones habitades de la ISS s'han hagut de protegir amb el para-xocs de Whipple per minimitzar els riscos dels astronautes.
Un dels problemes més importants, però, és que la legislació de l'espai és “extraordinàriament ambigua” i no hi ha directius clares sobre l'eliminació dels residus. “Fins ara tothom enviava coses i, quan se n'acabava la vida útil, se'n desentenia. Ara Europa està conscienciada amb l'eliminació dels residus i als EUA s'estan posant les piles, però potències com ara Rússia i la Xina encara ni s'ho plantegen”, explica Gutiérrez. De fet, la Xina va intentar destruir un dels seus satèl·lits fa alguns anys utilitzant armament i el va fragmentar en 150.000 peces.
El professor d'arquitectura de nano i picosatèl·lits considera que el Clean space one és un sistema, per damunt de tot, eficaç: “Sembla molt efectiu, però a la vegada és com comprar un camió d'escombraries, recollir-les i llençar-les amb el camió i tot. Com a prova per recollir dos satèl·lits està molt bé, però per recollir milers de residus seria econòmicament inviable.” L'expert de la UPC indica com a solució de futur tenir un satèl·lit que es pogués anar movent per l'espai i col·locar petits motors als residus per dirigir-los cap a l'atmosfera, on es desintegrarien sense riscos personals ni de contaminació. A més, els que tenen reactors nuclears i, per tant, no es poden desorbitar, es podrien redirigir cap a òrbites més segures fins que es trobés un sistema de recuperar-los.