L'esperit de ‘Cyrano'
El director Oriol Broggi s'atreveix a recuperar el mític títol amb Pere Arquillué en la interpretació d'un personatge generós, tot cor i nas, a la Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya té fantasmes, diu el director Oriol Broggi. Del 23 de maig al 22 de juliol, l'ànima de Cyrano es presentarà en la primera producció de La Perla 29 des que la companyia disposa d'un acord per establir-s'hi els pròxims anys. Pere Arquillué interpreta un paper que és recordat, fins ara, per la interpretació de Josep Maria Flotats al Teatre Poliorama. És un record tan potent que ningú s'ha atrevit a fer-ne una versió professional ambiciosa. Fins ara.
Com evitar que Flotats els faci ombra? La nova producció juga amb l'espai de la Biblioteca de Catalunya. Les parets, nues, es poden convertir en abadia, sala d'entrenament de cadets, balcons romàntics i també en el teatre on arrenca la peripècia: Cyrano, un home lleial, valent, astut i intrèpid ataca i caricaturitza els enemics sigui a través de l'espasa, sigui per mitjà de les sagetes de les paraules rimades. És un mestre que tothom admira, amb un particular taló d'Aquil·les: un nas espantós palplantat al mig del rostre que l'avergonyeix a l'hora d'enamorar la seva cosina Rosaura. Si Broggi va ser capaç de convertir els diversos espais de Luces de bohemia o la recent Incendis en una coreografia de taules que canviaven de lloc, ara el públic també disposa d'un mirador privilegiat des del qual s'endevina un natural moviment de cortines per donar amplitud i varietat a l'espai. La peça té una durada de dues hores i mitja, incloent-hi un entreacte.
Broggi ha provat de donar més gruix als personatges secundaris, eliminant-ne alguns i dotant de més credibilitat els altres. Cristià (Bernat Quintana) no és només el “guapo i tontot”. Marta Betriu (Rosaura) busca la manera de fer actual aquest personatge d'època: “Ella i Cyrano són inconformistes.” Arquillué, que debuta com a actor amb La Perla 29 estava eufòric ahir. Deia que s'havia retrobat amb el gaudi de l'ofici artesanal del teatre, i havia comprovat com tot es va fent, i refent, i superant els tràngols de la manera més natural possible. I el respecte pel vers. S'ha adaptat la versió de Xavier Bru de Sala, saltant alguna rima –la qual cosa dóna més vivacitat al text–. El vers parteix de la dicció acadèmica perquè, al final, “cadascú hi trobi la seva manera de dir-lo, que voli”, apunta Arquillué.
Cyrano és, en efecte, una aventura romàntica de capa i espasa. La versió de Broggi no la rebaixa. Disposa d'Isaac Morera a l'escenari. Aquest actor i mestre d'armes creu que l'obra d'època d'Edmond Rostand és una de les peces que està escrita pensant en la lluita: “Els moviments no estan escrits però hi són latents”. Les espases són una clau perquè public i actors s'atreveixin a jugar i donin a l'espectacle un aire de sessió de tarda per a “nens de 8 a 90 anys”, segons Broggi.
Flotats: “Ho has de fer anar ‘in crescendo', o no rutlla”
Dir Cyrano a Barcelona és parlar de la versió de Josep Maria Flotats, el 1985. Ara fa 27 anys. Per Pere Arquillué és tot un repte assumir el personatge que va impressionar-lo, com a espectador. Flotats, amb qui Arquillué va treballar un parell d'anys i segons l'actor és “un mestre i un amic”, li ha recomanat atenció al soliloqui: “Ho has de fer anar in crescendo, si no, no rutlla; t'ho dic de debò!” Li ho va explicar, generós, ahir a la ràdio.
El protagonista de la producció de la Biblioteca celebra poder presentar una obra que “els menors de 45 anys” no hauran vist mai. És un privilegi poder integrar-se en un històric d'actors que han interpretat Cyrano: “Em sento orgullós de ser el de després de Flotats.” Arquillué defensa el seu Cyrano un cop comprovat que el nas –imprescindible per fer evident la desgràcia del poeta espadatxí– es converteix en una “màscara fantàstica que permet fer-ho molt natural”. El nas és un signe del que tothom té, “de manera externa o interna”. La lletjor el condemna a no ser estimat, però Cyrano s'atorga la capacitat d'estimar en silenci. Coneix la seva limitació i revela la dels altres, fent-ne mofa.