En la mort de Mn. Manuel Balasch

Després d'una molt llarga malaltia ha mort l'hel·lenista barceloní Mn. Manuel Balasch. Nat a Cornellà dins una humil família menestral dedicada al comerç i a la petita indústria tèxtil, estudià filologia clàssica a Barcelona, s'ordenà de sacerdot i completà la seva formació clàssica a Munic. Catedràtic de grec d'institut de batxillerat des del 1963, passà per diferents centres fins a arribar al Joan Boscà de Barcelona. El 1991 fou professor titular de grec a la UAB, on es jubilà el 2001. La seva col·laboració amb la col·lecció Bernat Metge va ser clau per revitalitzar-la a finals dels anys cinquanta i aconseguir-ne la pervivència. Va decidir abandonar la carrera tècnica que li havia dissenyat el seu pare i va dedicar la seva vida a l'aprofundiment i difusió de la cultura clàssica amb la finalitat d'obtenir una eina potent, el llenguatge depurat, amb la qual poder analitzar el present i transformar-lo dins d'una perspectiva radicalment cristiana i radicalment catalana. Aquestes fites són les que han guiat la seva vida.

Farà seva la frase de Tertulià «anima naturaliter christiana», repetint tot sovint que els punts de contacte entre el pensament dels clàssics grecs i els de la tradició cristiana són molt més importants i substantius que les diferències.

Li ha tocat de viure en un Cornellà en fase de transformació de poble de pagès en perifèria urbana multiètnica i multicultural. La necessitat d'integrar els primers nouvinguts després de la Guerra Civil, el va portar a ser un dels fundadors de la confraria de les Santes, advocació arribada a Cornellà amb la sobtada immigració dels habitants de Huéscar de Granada, que a finals dels anys cinquanta van arribar-hi en bloc, més de 20.000. L'estendard de la confraria presidia dilluns la celebració del funeral en un costat de l'altar.

La seva generositat el va portar a lliurar a Càritas els 430 francs suïssos que Josep Pla li va donar, vulgues que no, al final de la visita que li va fer a Palafrugell. Pla va trobar molt acurada la traducció dels poemes de Safo de Lesbos, traducció molt allunyada de les fantasioses traduccions franceses que Pla coneixia i en va voler saludar personalment el traductor, i més en saber que era capellà. Pla no es va creure que Mn. Balasch no necessités els diners que li oferia.

La seva extraordinària capacitat de treball, la seva actuació en multitud de registres, des de llibres de text fins a poesia alemanya, sempre dins l'àmbit de la traducció de les disciplines humanistes, ha anat acompanyada d'un caràcter obert i una disposició a ajudar tothom en situacions força diverses.

Que l'exemple del seu esforç i el de la seva humilitat siguin un estímul per a les noves generacions, ara que l'estudi està devaluat, per a seguir el seu camí i encarar els reptes futurs amb les eines conceptuals adients.

(*) Jaume Pinyol, catedràtic de geografia i història, recorda Mn. Manuel Balasch, que va morir el dia 13 de febrer als 80 anys