Qui ha dit «frivolitat»?

Des de demà i durant dues setmanes es podrà veure a Sils l'exposició que explica la vinculació històrica entre la dona i el món del motor

Si ens referim a la relació entre les dones i el motor, hi ha qui en un primer moment pensarà en les hostesses amb què marques de cotxes i motos solen presentar en públic les seves creacions. N'hi haurà d'altres als quals la ment els portarà a la competició, a les graelles de sortida o bé a alguna esportista concreta, com ara Danica Patrick, que conjumina molt bé la seva imatge personal i el fet de desafiar amb força èxit els homes més ràpids als circuits ovals americans. Però la vinculació entre la dona i el món del motor va infinitament més enllà d'aquests fets puntuals i, per descomptat, no exempts d'una certa frivolitat.

Si durant la segona meitat del segle XIX els moviments feministes van lluitar per la igualtat jurídica, política i econòmica entre dones i homes, la història també ens demostra que ben aviat algunes dones van influir tant en la construcció d'automòbils com en la seva comercialització. I altres van esdevenir conductores d'ambulàncies, autobusos, taxis o cotxes de competició. A títol representatiu es poden citar Emile Jellinek, que l'any 1898 i en honor d'una seva filla va iniciar el nom de la marca Mercedes; Elisabeth Pugh Parker, que amb el seu coneixement del cautxú va influir en els germans Jules i Edouard Michelin, que l'any 1895 van equipar per primera vegada un cotxe amb pneumàtics inflables; Louise Sarrazin, a la qual s'atribueix la creació de la primera empresa del món dedicada a la comercialització d'automòbils amb motor d'explosió (Daimler i Panhard & Levassor), o bé les conductores d'ambulància que durant la Primera Guerra Mundial traslladaven els ferits cap als hospitals, o, en un altre context, les Girls of Brooklands, tal com es coneixien popularment les noies que competien habitualment en aquell oval britànic.

Els resultats no tenen sexe.

Amb el temps, la presència de les dones en el món del motor –entès d'una manera global– va anar a més i actualment ocupen càrrecs de gran responsabilitat en departaments d'enginyeria, disseny, màrqueting, etcètera. I també n'hi ha que són figures de l'esport. Magda Salarich, exdirectora de Citroën guardonada pel govern francès amb la insígnia de Cavaller de la Legió d'Honor, deia que els resultats en una empresa no tenen sexe.

L'exposició Dones, motor de revolució és de caràcter itinerant i mitjançant una informació molt visual fa un interessant repàs de la vinculació de la dona amb el món del motor. La mostra, propietat del Consell Comarcal del Vallès Oriental i la consultora Cria SL, es podrà visitar del 21 de maig al 6 de juny a la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de Sils, dins el programa de la 32a Llotja de l'Automòbil i la Moto Antiga. I després continuarà el seu periple.

Igualtat d'oportunitats

Salvador Claret és el comissari de l'exposició Dones, motor de revolució, de la qual també n'acredita la propietat intel·lectual. «L'objectiu de l'exposició –explica– és que serveixi d'estímul a les noies que s'han de decidir per una carrera universitària i empènyer-les cap a carreres tecnològiques. Que vegin que no és tan difícil i que hi ha una igualtat d'oportunitats per a la dona en el món del motor.» «Quan l'any passat vam fer a Montmeló l'exposició The chequered flag [dedicada a la història de l'automoció i la competició], va sorgir la idea de fer-ne una altra que relacionés el món del motor i la dona. I aquest és el resultat», prossegueix Claret, que es va posar mans a l'obra, va començar a buscar allà on sabia que podia començar a teixir l'estructura i al mes de juny ja tenia enllestida la feina que li havia estat encomanada. «Hi va haver un treball inicial de recerca a partir de fets de dones de les quals tenia referències. I a partir d'aquí va ser com una xarxa que s'anava expandint en diferents àmbits», assenyala. Perfecte coneixedor del món de l'automòbil, Salvador Claret va voler anar molt més enllà de limitar-se a un aparador com podria ser la competició: «Per què només havíem de parlar de dones esportistes? Aquest és un tema que dóna per a molt i molt més. Hi ha històries fascinants.»

Quasi 40 pLAFONs.

Sense un guió ben establert seria difícil trametre al públic tanta informació. Claret l'ha canalitzat en pràcticament 40 plafons, encapçalats per colors que distingeixen les diferents temàtiques (indústria, negoci, esport, etcètera) i amb un contingut molt visual i textos acuradament sintetitzats. Cada plafó, a més, conté un missatge de l'època a què fa referència i un del temps actual. En tractar-se d'una mostra itinerant també s'ha tingut present que, segons la superfície disponible, potser s'haurà de limitar el nombre de plafons. Això, però, segons l'autor de l'obra, té una importància relativa, perquè s'han preparat de manera que es puguin combinar de diferents maneres o, si cal, prescindir-ne d'algun sense que es noti en el conjunt ni en el missatge que es vol trametre.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.