La cuina catalana cerca en els orígens

En els car­rers empe­drats de molts pobles i ciu­tats cata­la­nes es revela la nos­tra història, la cul­tura i les tra­di­ci­ons. Els monu­ments són peces fona­men­tals per enten­dre la cul­tura d’un país, però és en aquests car­rers on les aro­mes obren la porta als sen­tits i ens trans­por­ten a la cuina cata­lana actual, amb tota la seva diver­si­tat i riquesa, i ine­vi­ta­ble­ment lli­gada a les seves arrels medi­e­vals.

Al cor de la cuina medi­e­val cata­lana regia una com­bi­nació har­mo­ni­osa entre ingre­di­ents locals, tècni­ques de cocció i influències culinàries d’altres cul­tu­res. Les espe­cies exòtiques, que arri­ba­ven amb vai­xells de països llu­nyans a través dels ports medi­ter­ra­nis, s’incor­po­ra­ven als gui­sats i dona­ven un toc espe­ci­als que feien únics els plats de tota la vida. Les fes­tes i les cele­bra­ci­ons medi­e­vals eren una opor­tu­ni­tat per exhi­bir aquesta riquesa.

Els grans ban­quets eren opor­tu­ni­tats úniques per fer aflo­rar la diver­si­tat de sabors que sor­gien de les àmfo­res ple­nes de carn, peix i ver­du­res. La tra­dició medi­e­val de con­ser­var ali­ments, com ara la sal­morra i l’esca­betx, ha per­du­rat fins als nos­tres dies. Les sal­ses ela­bo­ra­des amb fruita seca o mel incor­po­ra­ven la com­bi­nació dels gus­tos dolç i amarg als plats, una pràctica que encara es manté en mol­tes recep­tes tra­di­ci­o­nals. Els ros­tits, pla­ti­llos i el pa, fona­men­tal en la dieta medi­e­val, con­ti­nuen sent avui dia ele­ments essen­ci­als amb el pa de pagès cuit al forn de lle­nya com a exem­ple estel·lar de les fires de car­rer.

També ens arri­ben d’aquesta època els men­jars pro­pis dels mones­tirs: escu­de­lles i plats de lle­gums es van con­ver­tir en part de la dieta quo­ti­di­ana i la base de la dieta cata­lana durant segles. La importància de la sobi­ra­nia ali­mentària i la uti­lit­zació de tots els recur­sos dis­po­ni­bles era una norma fona­men­tal en l’època medi­e­val, una filo­so­fia que encara es valora avui dia en els movi­ments de cuina sos­te­ni­ble i de pro­xi­mi­tat.

“