Ferreteria Puig
En la segona meitat del segle XIX, Josep Puig es va establir com a comerciant de ferros a la ciutat de Girona i va posar la primera pedra a un negoci que ha sabut adaptar-se als temps canviants
En el cens oficial que es va fer a la ciutat de Girona l'any 1869 s'hi recull la figura de Josep Puig com a comerciant de ferros. L'actual gerent de la ferreteria Puig, Joaquim Maria Masramon, situa els orígens d'aquest negoci uns anys abans, cap a mitjan segle XIX, tot i que no es pot precisar la data exacta, quan Josep Puig i Corominola, amb l'ajut del seu germà i gràcies a l'aprenentatge de l'ofici que havia adquirit fora de Catalunya, va decidir obrir l'establiment.
Al registre mercantil hi figura una inscripció de l'any 1886 en què consta que Josep Puig i Corominola «ejerce la indústria de ferreteria y almacenista de hierro desde el dia 30 de agosto de 1886». La Cambra de Comerç considera aquesta data com la fundacional del negoci ja que és la primera que no admet discussió i certifica clarament l'activitat. En el padró no s'estableix amb certesa el tipus d'activitat que realitzava Josep Puig però és evident que el 1869 ja es dedicava a la ferreteria.
L'històric local de la Rambla, que va tancar definitivament el passat mes de febrer, no era l'únic local que tenia l'empresa en els seus inicis, ja que al carrer Ciutadans, quan encara se'l coneixia com a carretera de França, n'hi havia un altre que funcionava com a magatzem per a les grans peces de ferro. A partir d'aquests dos locals es va generar el desenvolupament de l'empresa.
En aquesta llarga història s'han viscut èpoques de tots colors. Masramon considera que la gesta més èpica es va produir després de la Guerra Civil quan es va haver de tornar a començar de zero. A la família propietària es recorda amb admiració la valentia i decisió que va tenir l'Elvira Pujol, que, amb el suport de Joan Costa i Lluís Soler, va tornar a aixecar el negoci en uns temps que no eren precisament fàcils.
L'Eduard Puig, l'actual propietari, forma part de la tercera generació dels Puig que s'han mantingut, amb constància, al capdavant del negoci.
El tancament de la botiga de la Rambla ha produït un cert desconsol entre els veïns que veien, d'aquesta manera, desaparèixer una botiga de tota la vida, lligada a la història de la ciutat al llarg de tres segles, el XIX, el XX i el XXI, fet que explica en bona part el reconeixement i l'arrelament de la Ferreteria Puig a la societat gironina
Tot i això, el rovell de l'ou de la Ferreteria Puig ja fa anys que s'ha traslladat a la carretera de Barcelona, on disposen d'una botiga més gran i amb més condicions per afrontar els reptes que van apareixent.
«El tancament de la botiga de la Rambla no té res a veure amb la crisi», assegurava el gerent J. M. Masramon el passat mes de febrer a aquest diari, «sinó a la voluntat de reestructurar el negoci i potenciar la botiga al detall que Ferreteria Puig té a la carretera de Barcelona, prop de l'estació de la Renfe». Era la botiga que menys havia notat la crisi i la que tenia unes vendes més estables. Un dels fets clau per aquest tancament ha estat l'entrada de la firma, fa una parell d'anys, a la cooperativa Cofac, que ha comportat que es vulguin potenciar les vendes al detall, fet que implica traslladar tots els esforços cap al local de la carretera de Barcelona.
La botiga de la Rambla, a la cantonada amb el carrer Abeuradors, ha passat uns mesos tancada fins que finalment les bosses i els sacs han vingut a substituir les claus angleses, els visos, els tacs, les tenalles, les cintes mètriques i tot allò que en un moment determinat havia servit perquè els aficionats al bricolatge poguessin practicar la seva afició o als que no els quedava altra sortida davant la insistent pressió familiar, es decidissin finalment a penjar aquells quadres que tenia pendents.
De la romàntica botigueta de la Rambla al centre comercial
La raó del tancament de la històrica botiga de la Rambla va ser l'entrada dins la cooperativa Cofac, que va implicar la centralització d'esforços en la ferreteria de consum, en la venda al detall. Un objectiu que l'empresa ha decidit concentrar en l'establiment de la carretera de Barcelona número 43, que ofereix unes condicions més bones per l'àmplia gamma de productes que s'ofereixen des de la cooperativa.
El concepte tradicional de botiga per a industrials ha deixat pas a una botiga de consum, una superfície a disposició de qualsevol ciutadà la qual cosa implica l'adaptació dels horaris i de les jornades laborals a les exigències dels clients, el que implica horaris continuats, dissabtes oberts etc., igual que qualsevol de la grans superfícies que rodegen la ciutat. Tot i això, el director comercial, Alex Passolas, explicava fa uns mesos al diari El Punt, que l'objectiu de l'empresa no era fer la competència a les grans superfícies de fora la ciutat però que Ferreteria Puig entenia que l'oferta d'una botiga de 1.500 metres quadrats al centre de la ciutat de Girona i amb zona de càrrega i descàrrega era prou atractiva per intentar tirar-ho endavant.
La Ferreteria Puig no ha pogut esquivar les tendències que marquen el pas del temps, ben el contrari, s'hi ha adaptat plenament, deixant de banda la botiga, tot i el romanticisme que hi portava incorporat i llarga història acumulada entre les seves parets, per centrar-se en un local més funcional que pugui satisfer les necessitats actuals. La teoria de l'evolució també és vàlida per als negocis. Qui no s'adapta, desapareix.