Construcció amb palla

L'heterodòxia enforteix els seus defensors quan bunqueritzen els seus arguments sense por a repetir-los, un i altre cop. Estan plenament convençuts de la seva manera de veure el món i s'autocondemnen a viure la vida des de la pedagogia. És el cas de Maren Termens, una arquitecta tècnica especialitzada en bioconstrucció amb bales de palla i arrebossats amb argila, instal·lada al Baix Empordà i ferma defensora de les cases construïdes amb bales, una tècnica constructiva molt estesa en països com ara Austràlia.

La necessitat de viure instal·lada en l'explicació contínua li permet sortir al pas de la gracieta fàcil abans de fer-la. “Sento sovint la broma del conte dels tres porquets. Sempre responc que el tema no és si la casa es fa de palla o no, sinó que es tracta de no deixar-la fer a un porquet.”

La construcció amb bales de palla es contraposa necessàriament a la construcció tradicional, per això l'exposició a través dels avantatges i els inconvenients facilita la seva comprensió. Saber que no és un invent de fa quatre dies ajuda a entendre'n els primers avantatges. “Se'n troben exemples el 1870, de cases amb bales de palla. A més, de teulats amb palla i fang n'hi ha hagut sempre”, explica l'especialista. Un dels primers arguments per construir murs bàsics d'habitatges amb bales de palla convencionals es troba en el material mateix: “És natural, renovable, amb capacitat de regeneració que vol poca energia per crear-lo.”

La principal característica de les carcasses constructives amb bales de palla és l'enorme capacitat com a element aïllant. L'economia entra en aquest instant en l'argumentari: “La palla és un excel·lent aïllament tèrmic i també acústic. Obtenir el rendiment de la palla per mitjà d'altres materials costa molts diners.”

Inconvenients? També n'hi ha. El gran maldecap per al constructor amb bales de palla és l'aigua. Els especialistes estan molt pendents de la protecció contra la humitat. Els revestiments exteriors més habituals que ajuden a esquitxar l'aigua per prevenir són tres: la terra argilosa, el contraxapat de fusta i, el més efectiu a parer de Termens, la calç. “És el més adequat segons la nostra experiència.” La fusta no gaudeix en les nostres contrades de la confiança que té, per exemple, en països nòrdics.

En època de dificultats econòmiques creixents en les llars del país, aquesta construcció vol créixer com una opció més. La clau és, a parer de l'especialista, la capacitat d'implicació de l'interessat. “Manar construir a un altre no assegura abaratiment de costos. La clau d'aquesta tècnica constructiva es troba en la implicació.” Autoconstruir és el concepte bàsic.

No totes les bales serveixen. “La d'ordi no es pot fer servir perquè fermenta; la de blat és bona; la millor, la d'arròs, per l'alt contingut d'aigua, que fa que repel·leixi millor la humitat exterior.” La bala convencional és la més efectiva, amb les mides habituals de 45x35 i la llargada entre 90 i 120. La legalització de les construccions no és problema, diu Termens. “No ens trobem amb dificultats, en aquest sentit.”