‘El somni' es fa realitat
El 6 de maig es presentarà a Barcelona aquesta òpera culinària
Dotze comensals experimentaran el límit dels sentits
François Vatel (1631-1671) ha passat a la història per haver estat el creador de la crema Chantilly, però també per haver establert ja el segle XVII les bases d'un protocol gastronòmic que estigués a l'altura de l'art culinari més refinat. Exercint de verdader mestre de cerimònies que abarca totes les disciplines, Vatel va fer cèlebres els àpats fastuosos servits a la monarquia de l'època. Ara, quasi quatre segles després, els tres germans Roca –líders de la cuina actual al capdavant del considerat “millor restaurant del món”–, juntament amb un equip interdisciplinari dirigit per l'escenògraf i creatiu Franc Aleu, ultimen plegats un ambiciós projecte gastronomicoartístic que ret homenatge al famós cuiner i maître francès. Es titula El somni i aquests dies pren forma en una masia a tocar d'El Celler de Can Roca –anomenada per a l'ocasió Roca Lab–, pendent de presentar-se al món dilluns, 6 de maig, al claustre de l'Arts Santa Mònica de Barcelona.
El somni és un banquet en dotze actes en què es vol experimentar amb el límit dels sentits i a través del qual se sotmetrà una dotzena de comensals –hi ha confirmats Ferran Adrià, la física Lisa Randall i l'actriu Freida Pinto, entre altres artistes i pensadors capdavanters en el seu ram– a un experiment sensorial en què interactuen diferents disciplines artístiques, amb la cuina d'avantguarda i l'òpera com a eixos. La gènesi del projecte es remunta a cinc anys enrere, quan per primer cop El Celler de Can Roca i Franc Aleu van unir talents. D'aleshores ençà, aquest somni s'ha anat fent realitat gràcies a una seixantena de tècnics i creadors que, en aquests moments, estan ajustant l'animació, les projeccions i les músiques, mentre a la cuina d'El Celler s'elabora la culminació dels dotze plats (més un plat a mode d'interludi) d'aquesta òpera culinària.
La participació, tant d'artesans –que han confeccionat plats i porcellanes originals per a l'obra– com d'artistes –des de Zubin Mehta fins a Albert Guinovart, passant per Sílvia Pérez Cruz, l'Escolania de Montserrat i Pau Riba–, demostra més que mai la transversalitat i atomització d'aquesta proposta, inscrita en el decàleg d'intencions i processos creatius que inspira, i motiva, els germans Roca.
El somni va clarament més enllà del que han fet uns i altres en els seus camps respectius per, mitjançant l'establiment de diàlegs i ponts amb la neurociència, explorar els límits de les emocions. “Aprenem constantment i la nostra intenció és crear una olla de pressió emocional on el comensal pugui viure sensacions que no viuria mai en un restaurant”, explica Franc Aleu. Per la seva banda, el sommelier Josep Roca, que exercirà de mestre de cerimònies en el sopar, remarca que és un camp d'experimentació amb una línia de creativitat que difícilment es podria fer al restaurant, on la gent sol buscar el plaer gastronòmic. “Estats d'ànim com el festeig i l'amor, potser sí que s'escauen, però d'altres com el decaïment, l'angoixa o la mort, no tant”, reconeix Josep Roca. “Hem après que l'adrenalina té un gust amarg i ara ens endinsem a buscar el de la putrefacció, per posar un exemple”, diu el cuiner, que deixa clar que aquesta experiència s'ha de descontextualitzar del restaurant, a diferència del que creien en concebre el projecte, pensat per instal·lar-se definitivament en un soterrani del restaurant. “Volem portar les coses al límit”, reconeixen tant l'un com l'altre.
Durant l'estrena a Barcelona i també en les experiències posteriors –es preveu celebrar 12 sopars d'aquest estil arreu del món en els pròxims dos anys–, l'equip es farà acompanyar d'especialistes en percepció sensorial i neurociència per intentar aprofundir en les experiències i vivències dels convidats. Aquests, actors actius de l'experiència, rebran un llibret per “anar preparats” com si d'una òpera es tractés. Una òpera de 12 plats. Un banquet de 12 actes.
Vatel, ben segur que beneiria la proposta.
Una mostra, una pel·lícula i un llibre, tot suma
A més del sopar i l'exposició que es faran a l'Arts Sant Mònica, la pel·lícula que s'està rodant paral·lelament, dirigida per Franc Aleu, amb guió de Jo Sol i producció de Mediapro, és un projecte tant o més interessant que recollirà l'acció artística, però també l'experiència i les reaccions dels subjectes participants, des dels comensals que participaran en els diversos sopars fins als intel·lectuals i científics que s'hi sumaran per comentar l'experiència des de cadascun dels seus àmbits. Aleu diu que, amb el film, i el llibre que es publicarà, podran “democratitzar tota aquesta vivència i fer-la arribar a més gent perquè la conegui”.
El somni d'una dona d'aigua
La part audiovisual d'El somni arrenca amb la introspecció en el somni d'una goja (una dona d'aigua), dividida en dotze actes. Com en una òpera wagneriana, la protagonista viatjarà per diversos estadis, des de la lluna i la guerra fins a la vida i la mort, passant pel fons del mar, on celebrarà el seu desvetllament. Per a cadascun d'aquests estadis, s'han dissenyat unes projeccions animades, una música concreta i un plat i un vi que evoquin cada sentiment o vivència de la protagonista. Tot plegat, amb vaixelles creades per a l'ocasió. Per imbuir-ne millor els comensals, se'ls situarà en una taula rodona que esdevindrà una verdadera mandala audiovisual, ja en si envoltada per pantalles que projectaran imatges animades i tridimensionals que envairan la taula, un so envoltant i un quartet de corda format per robots musicals interactius. L'equip treballa amb un sistema de localització i captura dels moviments dels comensals que permet –avança Franc Aleu– la interacció. “Podem fer que quan toquin el plat, es trenqui o les lletres en fugin”, posa com a exemple.
