M. Dolors Vizcaíno i Bosch
Mestra de l'escola Mas Masó de Salt
Dimarts va ser un dia trist. Molt trist. No podia ser d'una altra manera: tu ens havies deixat.
Encara no ens fem a la idea que justament ara, quan per fi havies arribat a la tan anhelada jubilació, te n'hagis anat deixant-nos aquest buit. Un buit que quedarà sempre entre nosaltres i que només omplirà el record que tenim de tu, Dolors. I tingues per cert que és el millor dels records. Sempre disposada a fer conya de qualsevol cosa, quan ens veies tristos i abatuts, després d'un dia dur, sempre ens encomanaves la teva energia i creativitat i ens feies recuperar el millor dels nostres somriures.
Estigues tranquil·la, Dolors, que nosaltres seguirem el teu savi consell de viure cada dia com si fos l'últim. Dimarts va ser un dia trist. Molt trist. Totes les flors s'han pansit. Com també ho estem tots els que t'hem conegut.
Et trobarem a faltar.