Ahmed El Hilali
Meknès 1940 - Girona 2013
Professor de llengua àrab a Santa Coloma de Farners, la Bisbal i Llagostera. Marroquí que mai no va voler ser català a la manera que solem demanar als marroquins que se'n sentin: superficialment. La frase més repetida als seus compatriotes: “No vulguis passar per català. Sigues un bon marroquí i fes-te digne dels catalans!” Filòsof titulat a Alemanya, home de cultura i de gran tolerància religiosa. La seva rebel·lia contra l'estupidesa el va acabar apartant de molts coreligionaris ignorants de l'Alcorà i de tot altre llibre. Va néixer a Meknès, però el seu nacionalisme el va vincular molt més a Kenitra, ciutat capdavantera en l'oposició a la tirania de Hassan II. Amic dels amics. Fill devot de la seva llengua. Patriota que estimava desesperadament la seva pàtria. Integrat sense desintegrar-se. Català de cor sense saber que va ser-ho des del primer dia que va arribar a viure amb nosaltres. Segur que ara està llegint a la Mercè i la filla el vell proverbi del seu país: “Si no tens res que hagis de retreure't, podràs anar-te'n amb el cap ben alt.”