Euros andorrans el 2014
Tot i no pertànyer a la UE, un acord amb Brussel·les permet Andorra encunyar monedes a partir de gener
Europa autoritza el país a emetre 2,3 milions d'euros cada any
Andorra ja ho té tot a punt per començar a encunyar euros a partir de l'1 de gener del 2014. El petit estat pirinenc és fora de la Unió Europea, però això no impedeix que l'euro sigui la seva moneda oficial –abans del 2002 ho eren les pessetes i els francs–; que arribi a acords econòmics i financers amb la UE, i que, ara, pugui fabricar i distribuir monedes d'euro que tindran la mateixa validesa legal que les encunyades en qualsevol altre país de la UE.
L'acord monetari que dóna peu als euros andorrans el van signar el 2011 el cap de govern Antoni Marí data i el comissari europeu d'Assumptes Econòmics i Monetaris, Olli Rehn. El pacte preveu que el Principat pugui fer a partir del 2014 una emissió de moneda per un màxim anual d'uns 2,3 milions d'euros. Per al 2014, l'Estat andorrà podrà encunyar anualment 400.000 monedes de 2 euros; 580.000 d'1 euro; 500.000 de 50 cèntims, i, de les restants (20, 10, 5, 2 i 1 cèntim), un milió de monedes de cada. Andorra, però, no imprimirà bitllets.
El Principat ja ha preparat el disseny de les monedes. Com fan els altres estats que encunyen euros, el govern d'Andorra incorpora símbols i elements de la identitat andorrana a l'anvers de les monedes, que seran de curs legal a tots els països de la zona euro. Així, a la moneda d'1 euro hi apareix la Casa de la Vall, un edifici centenari on té la seu el Consell General d'Andorra, és a dir, el seu Parlament i símbol de l'autogovern i la sobirania andorranes. La moneda de 2 euros té l'escut d'Andorra; les de 50, 20 i 10 cèntims tenen una reproducció de l'església de Santa Coloma (amb el seu campanar i el seu arc romànic en primer terme), i les de 5, 2 i 1 cèntim d'euro tenen la figura d'un isard i un trencalòs amb un perfil muntanyenc al fons. Les monedes són una manera de presentar-se al món i el govern andorrà va posar com a requisit, a l'hora d'encarregar els dissenys mitjançant un concurs obert, que les diferents monedes fessin referència a la Casa de la Vall, l'art romànic, i el l paisatge i la natura.
L'acord que permet a Andorra encunyar euros oficials ha obligat l'Estat andorrà a tramitar una llei sobre l'oficialitat de l'euro –que fins ara no era la moneda del país de manera oficial, sinó de facto– amb les mesures europees sobre prevenció de frau i falsificació de monedes i bitllets, i per convalidar com a oficials les monedes que emetin els bancs centrals dels estats de la UE.
Mònaco i el Vaticà
Malgrat l'acord bilateral per encunyar euros, Andorra no tindrà cadira al Banc Central Europeu ni a la resta d'organismes de govern financer de la UE. Es trobarà en la mateixa situació que el Vaticà, Mònaco i San Marino, que, sense ser estats membres de la UE, han adoptat l'euro i tenen dret a fer emissions limitades de monedes (no pas de bitllets) d'acord amb la UE.
L'acord monetari és un pas més en el camí d'Andorra cap a una integració més gran amb l'economia i les finances europees. El país ha signat també acords d'intercanvi d'informació bancària amb els estats francès i espanyol, i ha engegat una reforma fiscal que preveu la implantació de l'impost sobre la renda.
Meitat a França, meitat a Espanya
La intenció del govern d'Andorra és que les monedes d'euro andorranes comencin a circular a partir del gener del 2014, com marca l'acord monetari amb la Unió Europea. De moment, el disseny ja està decidit i ara cal que la UE el validi definitivament. Llavors ja es podran encunyar les primeres proves.
El Principat, però, no disposa de fàbrica de moneda i timbre i recorrerà a les dels estats veïns, que, a més, són membres de la UE i fabricants, per tant, d'euros oficials des de fa anys i origen dels seus coprínceps, el president francès i el bisbe de la Seu d'Urgell. En aquest punt, el govern d'Andorra ha decidit mantenir una estricta i pulcra neutralitat diplomàtica entre Espanya i França, i l'encàrrec d'encunyar les noves monedes andorranes es farà d'un 50% a la fàbrica de moneda i timbre de París i de l'altre 50% a la de Madrid.