La destresa del cisteller de Salt

Jaume Puebla treballa deu hores al dia. Té la botiga –i el lloc de treball– al carrer Major de Salt. Avui i demà participarà en la Fira Internacional del Cistell, que reuneix 51 parades al Mas Llorens i al barri vell. De fet, ell és el cisteller en majúscules de Salt. Puebla, nét de cistellers, farà 90 anys al febrer. Des que era adolescent, fa cistells –de fins a 14 quilos– per a bolets o el que es vulgui, coves, paneres, seients de les cadires de balca o cargoleres.

Puebla va començar a fer de cisteller quan un germà i un treballador del negoci familiar se'n van anar a la guerra. Tret d'una experiència a la Costa Brava per encanyissar teulades i sostres, on es va guanyar bé la vida –admet–, el cisteller de Salt explica que treballa bàsicament des del seu taller. De dilluns a dissabte, obre la botiga de les vuit del matí a les vuit del vespre, amb dues hores de descans al migdia per agafar forces.

El material amb què treballa, el vímet, el compra a Conca. Fa dues comandes a l'any i un camió li'n porta uns 10.000 quilos per expedició. “La gent d'aquí ha prescindit del vímet, però cap al centre d'Espanya encara n'hi ha molt.” Quan rep les garbes, les deixa vuit dies en remull a l'estiu i un mes a l'hivern, abans de treballar-les. Puebla arregla balancins i altres productes de canya de bambú, “més resistents”. També ven bosses i barrets.

La destresa i l'energia de Puebla són inqüestionables. I ensenya l'ofici a qui li ho demana. “N'hi ha que volen aprendre massa de pressa i no n'aprenen”, admet. Puebla explica que l'ofici està en retrocés. A Salt, diu que n'hi havia hagut més, igual que a Bescanó, a Girona o a la Cellera. Ara en coneix algun a Amer.