Esquena, muscle i espatla. espatleta i espatló

La nostra llengua disposa dels substantius esquena, muscle i espatla, tres noms completament diferents, no únicament per la seua morfologia o el seu origen etimològic, sinó també pel seu significat. Les definicions són les següents:

esquena

1. Part posterior del tronc dels éssers humans i dels altres animals quadrumans (ximpanzés, goril·les, etc.), fins a la cintura pelviana.

2. Part superior del cos dels mamífers no quadrumans, des del coll a les anques.

3. Part dorsal d'altres animals.

muscle

Part superior i lateral del tronc dels éssers humans i dels altres animals quadrumans, situada a cada costat del coll, en la zona a on naix el braç, i que inclou l'articulació escapulohumeral així com els músculs, la pell i els pèls que la recobreixen. (Els animals no quadrumans no tenen muscles).

espatla

1. Zona de l'esquena dels éssers humans i dels altres animals quadrumans immediatament posterior als muscles.

2. En els mamífers quadrúpedes que sacrifiquem per a aprofitar-ne la carn, part superior de les extremitats de davant a on aquestes s'unixen al cos.

Hem de tindre molt clar que la paraula espatla, referida als éssers humans, no equival en absolut a esquena. Tampoc equival a part superior de l'esquena. L'espatla és, únicament, la zona de l'esquena immediatament posterior als muscles i, per consegüent, podem parlar de l'espatla dreta i de l'espatla esquerra —perquè en tenim dues— i de les espatles, en plural, si ens referim a totes dues alhora. Antigament, el vocable espatla s'usava amb el mateix significat que muscle, però no s'ha usat mai amb el significat d'esquena. Usar el mot espatla amb el significat d'esquena és un castellanisme empobridor i inadmissible que hem d'evitar a tota costa. És veritat que alguns valencians a l'esquena li diuen “espatla”, però són els mateixos que a les ulleres els diuen “gafes” i a les bledes, “acelgues”.

Els valencians emprem també els diminutius espatleta i espatló amb el significat següent:

espatleta o espatló

Carn que recobrix l'os de l'espatla dels animals que sacrifiquem per a aprofitar-ne la carn.

La paraula espatleta, amb el significat definit, és d'ús habitual en el parlar tradicional d'Alcoi. Podem parlar d'anar a la carnisseria a comprar una espatleta de corderet o una espatleta de cabritet, però també podem parlar de les espatletes d'un conill que hem sacrificat a casa. La paraula espatló té, en el parlar tradicional del Camp d'Elx (oficialment, Baix Vinalopó), exactament el mateix significat.

Cal aclarir que la paraula espatla i els seus diminutius espatleta i espatló, s'han de pronunciar geminant la ele.

La grafia espatlla reflectix la pronúncia palatal lateral sonora geminada pròpia d'algunes zones no valencianes del nostre domini lingüístic. Els valencians no palatalitzem mai el dígraf -tl. Les grafies amb -tll són tan normatives com les grafies amb -tl, però els valencians hem d'emprar, preferentment, les grafies que reflectixen la nostra manera de pronunciar.

Actualment, per desgràcia nostra, les denominacions de carnisseria espatleta i espatló estan desapareixent desplaçades per la paraula castellana equivalent paletilla. Si ens fixem, veurem de seguida que paletilla és un diminutiu de paleta i que paleta s'assembla sospitosament a espatleta. Forasters vindran que de casa ens trauran.