Mor el reconegut fotògraf reusenc Estanis Pedrola

Nascut a Reus el 27 de novembre del 1933, exiliat a França el 1940 i repatriat a Catalunya l'any següent, Estanis Pedrola va entrar a treballar com a aprenent a Fotografia Puig tot seguint els passos del pare, que també havia estat empleat de l'empresa abans de la Guerra Civil. Sandàlio, seguidor incondicional de Francesc Macià (d'ell són les cèlebres imatges de la proclamació a Reus de la República i de la posterior visita a la ciutat del president de la Generalitat, l'any 1931), va morir el 1944 al camp d'extermini nazi de Flossenbürg després que va ser capturat per la Gestapo perquè era membre de la resistència. L'antiga empresa del pare va acollir el jove Estanis, que va esdevenir deixeble del dibuixant i fotògraf Francesc Solà. Va aprendre a revelar les plaques dels fotògrafs afeccionats de l'època, com Eduard Borràs, Manuel Cuadrada i Josep i Albert Prunera, i va entrar en contacte amb artistes, intel·lectuals i científics. Especialment intensa va ser la seva relació amb el metge i prehistoriador Salvador Vilaseca, tal com demostren les múltiples fotografies d'excavacions i de materials arqueològics recuperats en les seves recerques.

Estanis Pedrola va aprendre la fotografia artística clàssica i també la modalitat d'estudi, que va practicar amb fluïdesa, però ben aviat va observar que l'evolució i el futur professional l'havien de dur cap al món del reportatge, un gènere al qual pertanyen algunes de les millors instantànies de la història de la fotografia local. Sobre la fotografia d'estudi, l'any 2002, i amb motiu d'una exposició que l'Agrupació Fotogràfica de Reus i la llavors Fototeca Municipal va dedicar a la nissaga Pedrola, va explicar que sempre la va trobar encarcarada: «Una criatura envoltada de focus, amb una càmera grossa i el retratista amagat, s'espantava: era horrorós. I vaig tenir molt d'èxit perquè aquella mateixa criatura, si la retrataves a casa seva, en el seu ambient, era glòria. Vam tenir molt d'èxit. Es demanaven els meus serveis en més de 20 casaments al mes, fins al punt que algunes parelles canviaven la data del casament per ajustar-la a una que jo tingués lliure.» De la seva personalitat, inquieta i excèntrica, va destacar també l'afició a les antiguitats i al col·leccionisme, especialment de numismàtica i orfebreria. També va entrar en el camp de l'agricultura experimental i va investigar tècniques d'apicultura. Malauradament, bona part del seu antic arxiu fotogràfic es va destruir en un esfondrament parcial de casa seva. La seva filla Cori Pedrola, continuadora de la galeria fotogràfica, ha col·laborat en la recuperació de la seva obra, dipositada al Centre de la Imatge Mas Iglésies. Les peces de temàtica reusenca més destacades de la seva col·lecció formen part dels fons patrimonials de l'Institut Municipal de Museus de Reus.