Una llengua minoritària minoritzada

A ningú el sorprendrà que afirmi que el castellà és una llengua autosuficient, en el sentit que està tan estesa que només es requereix una supervisió perquè no és devaluï ni es perdi. No obstant això, aquesta no és la realitat de totes les llengües. Ben sabut és que el català és una llengua minoritària. I es requereix un esforç més elevat que altres llengües per potenciar-la i no perdre-la (recordem que perdre una llengua és perdre una identitat, una forma de veure quelcom i, per tant, perdre una cultura). Aleshores, no entenc la gent que, quan parla de bilingüisme i equitat de les llengües, no té aquesta realitat sobre la balança. La igualtat entre llengües és oferir les mateixes oportunitats a una i a l'altra per coexistir.

Si parlem clar, el català no és només una llengua minoritària, és una llengua minoritzada. Minoritzada per un sector extremista i polític castellà, no pas pel castellà. I ho puc afirmar molt més avui que mai, quan he vist tancar Canal 9, obligar escoles a impartir un percentatge de castellà més elevat del necessari, multar mitjans de comunicació catalans...

I, ja que hi som, si volem igualtat, és estrany que les famílies que han demanat la castellanització de l'escola del seu fill són aquelles a qui més els convindria sentir parlar en el seu entorn el català...

Deixem-nos d'eufemismes, de parlar d'igualtat, bilingüisme, dret a escolaritzar amb la llengua que un vol... deixem de dir-ho i admetem que el català és i ha estat minoritzat. Per què? Doncs perquè a aquest sector ultracastellà els molesta una forma de pensar, opinar i viure diferent de la seva.