Joaquim de Camps i Arboix

Llicenciat en dret a Barcelona el 1916. Va militar a Acció Catalana Republicana, va ser diputat al Parlament de Catalunya (1931) i alcalde de Girona (1934 i 1936). El 1939 es va exiliar a França i més tard a l'Argentina. El 1948 va tornar a Catalunya i va desenvolupar una important tasca que el va portar a ser president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1964) i membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1965). Gran i prolífic escriptor, entre els seus títols més destacats hi trobem La propiedad de la tierra y su función social (1953), Arrendamientos rústicos (1955), La masia catalana (1959), Les cases pairals catalanes (1965) i Història de l'agricultura catalana (1969); L'estat modern (1961); Modernitat del dret català (1953,) (1958); Torroella de Montgrí (1911), La reivindicació social dels remences (1960), El tancament de caixes (1961), El Decret de Nova Planta (1963), El Memorial de Greuges (1968), La Mancomunitat de Catalunya (1968) i El Parlament de Catalunya (1932-1936) (1976).

A més, va escriure les biografies Verntallat, cabdill dels remences (1955), Duran i Bas (1961) i Josep M. Pi i Sunyer (1963). A banda d'això, també va col·laborar a revistes com ara Quaderns de Perpinyà o Destino.