Memòria compartida

Per poder parlar de nació és fonamental disposar d'una memòria compartida. Però què és la memòria compartida? Quins elements la integren?

Seguint l'estela de l'obra pionera a França, Les lieux de mémorie (1984-87), de Pierre Nora, una sèrie d'estudiosos han posat la lupa sobre el cas català i han aplegat els seus treballs al volum Una memòria compartida (Mirmanda, Editorial Afers). Hi participen onze autors coneixedors de la realitat transfronterera als Pirineus entre els quals l'historiador de l'art Eric Forcada, amb l'article Perpinyà com a lloc de memòria a través de les imatges d'Auguste Chauvin, o bé l'historiador Miquèl Ruquet, que s'ha centrat en la Memòria dels passos transfronterers a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial.

“La memòria i la història no són iguals: la memòria és més laxa i inclou elements mítics, folklòrics i referències, com per exemple Guifré el Pilós, tot un mite que en el fons es coneix ben poc”, argumentava Enric Pujol, coeditor del volum, durant la presentació de l'obra fa uns dies a la llibreria Memòria del barri de Gràcia de Barcelona. Prenent com a referent català el llibre d'Albert Balcells, Llocs de memòria dels catalans (2008), el volum “eixampla” la perspectiva tant a àmbit geogràfic –inclou el conjunt dels PPCC– com el concepte mateix de “lloc de memòria”. “Hem treballat amb elements com l'exili o el republicanisme, que creiem que constitueixen un lloc de memòria compartida. Hem procurat també incloure aportacions d'àmbits molt diversos per examinar quins indrets de memòria tenim compartits a banda i banda dels Pirineus”, va afegir Queralt Solé, coeditora del volum.

La sociòloga Marta Rovira, que s'ha centrat en els llocs de memòria com a símbols nacionals, va distingir entre memòria institucional i memòria invisible, aquella que emergeix en pobles dominats i que es transmet a través de les famílies, “això ha passat a Catalunya amb la guerra i l'exili”. “A la Catalunya Nord veiem el procés d'institucionalització d'aquesta memòria amb l'ús dels colors de l'USAP, i constatem que cada vegada en més pobles hi ha una substitució simbòlica de la bandera francesa per la senyera.”

Un altre dels articulistes que van parlar del seu treball durant la presentació va ser el filòleg Marc Sogues, que ha analitzat La punyalada, de Marià Vayreda. “És molt indicada per parlar de llocs de memòria perquè se situa a cavall entre l'Alta Garrotxa i el sud del Vallespir.” Una de les principals conclusions és que la novel·la –que desmitifica la figura del trabucaire–, “reflecteix el gran trauma que va suposar el pas de l'Antic Règim a una societat capitalista i industrial”.

El grup Mirmanda, que edita una revista del mateix nom, fa just deu anys que treballa per abordar i estimular reflexió sobre temes d'abast transfronterer des d'una mirada interdisciplinària, oberta i dinàmica.