Comunicacions
Girona, Lleida i Tarragona ja han estrenat prefix
L'escassedat de números disponibles ha obligat a habilitar el rang del 8 inicial i utilitzar el 872, 873 o 877 com a distintius territorials
A Barcelona, on la necessitat és major, encara no s'ha implementat aquesta solució
Els números són infinits, però no en el cas dels de telèfon. El model actual de distribució numèrica de les línies, basat en patrons geogràfics identificats amb un prefix, tenia un límit matemàtic, i sembla que pràcticament s'hi ha arribat. La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), l'organisme estatal encarregat de repartir els números en blocs de 10.000 entre els operadors, va enviar recentment un informe a la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions, que regula aquest camp, en què alertava del risc que determinades demarcacions es quedessin sense números disponibles a curt o mitjà termini. El govern, doncs, ha seguit la seva recomanació d'oferir, en alguns casos, els prefixos amb un 8 inicial.
Així doncs, segons confirma la CNMC, ja hi ha clients de les comarques gironines, tarragonines i lleidatanes que, en donar d'alta una nova línia, han rebut un número començat per 872, 877 o 873 respectivament.
Amb tot, és a Catalunya on l'escassetat numèrica és més evident. Segons l'informe, Madrid i Guipúscoa viuen la situació més urgent, ja que tenen ocupat el 97% i el 91% dels seus rangs respectivament.
Entre les demarcacions catalanes, les dues que tenen una situació més delicada són Lleida i Barcelona. A la capital catalana, el 86% dels blocs estan ocupats, de manera que només en queden 110 de lliures. A Lleida, la disponibilitat encara és més limitada, ja que, amb un 85% d'ocupació, només quedaven 20 blocs de 10.000 números per repartir. El 973 era el sisè prefix amb menys disponibilitat de tot l'Estat.
A Girona i Tarragona (totes dues amb un 79% d'ocupació i 33 i 31 blocs lliures respectivament) la situació era sensiblement millor, però igualment s'ha habilitat la numeració iniciada per 8. En canvi, a la CNMC ha causat sorpresa el fet que la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions no hagi implementat la mateixa solució per a Barcelona. Possiblement, el fet que hi hagi més blocs disponibles els ha donat marge per estudiar una solució alternativa.
Segons la CNMC, una disponibilitat inferior a 15 blocs pot resultar problemàtica en cas que calgui fer noves assignacions a operadors ja establerts. Fins i tot, hi afegeix, podria impossibilitar l'entrada de nous operadors al mercat.
Segons la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, el pla estatal de numeració disposa de 86,5 milions de números, dels quals ja se n'han assignat 69 milions, és a dir, pràcticament el 80%. D'aquests, 43 milions corresponen a clients de Telefónica, que per tant controla el 62,25% del mercat, i la resta d'operadores es reparteixen els 26 milions restants (37%). Els números lliures en el moment d'elaborar l'informe eren uns 17,4 milions.
La telefonia mòbil va viure fa poc una situació similar, quan es van començar a assignar línies començades per 7, un cop el 6 va quedar saturat. “És un canvi que havia d'arribar algun dia”, confirma de degà del Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions, Ferran Amago.
LES XIFRES
L'última versió d'Android comença a arribar als usuaris
Google ha llançat ja la darrera versió del seu sistema operatiu, el més utilitzat arreu del planeta. Android 7 manté la tradició de ser batejat amb el nom d'un dolç –en aquest cop es diu Nougat (“torró”)– i ja ha començat a arribar als telèfons de la pròpia companyia (Nexus i Píxel C). La resta de fabricants són lliures d'adoptar-lo en les dates i terminals que considerin oportú. Entre les novetats que incorpora el nou programari destaca la millora de les notificacions, que permet respondre missatges sense entrar a les apps, la multitasca i el rendiment de la bateria.
Una nova aplicació maliciosa cada 9 segons
Segons dades de l'empresa de seguretat GData, entre gener i juny d'aquest any van aparèixer més d'1,7 milions d'aplicacions malicioses per a Android, un 30% més de les acumulades en el semestre anterior. Això representa que apareix una nova amenaça per al sistema operatiu més popular cada 9 segons, i unes 9.500 al dia. Les seves prediccions indiquen que al final de l'any seran 4 milions. Els hackers prefereixen centrar els seus atacs en la plataforma de Google perquè és la que més víctimes potencials té i perquè ofereix més vulnerabilitats que la d'Apple.
L'estiu, la pitjor època per a la integritat dels telèfons
L'estiu, i concretament l'agost, és l'època de l'any en què es concentren el major nombre d'avaries i accidents relacionats amb els telèfons mòbils, segons una empresa especialitzada del sector. Set de cada deu avaries que es produeixen en smartphones i tauletes es deuen a l'escalfament per una elevada exposició al sol (o a altes temperatures en guardar-los dins del cotxe) o a problemes amb humitat relacionada amb l'ús en platges i piscines. A banda, el fet que els infants hi tinguin més accés també fa que s'incrementi el nombre d'accidents.
Whatsapp vol compartir informació amb Facebook
El servei de missatgeria instantània ha modificat les condicions d'ús per compartir informació sensible amb Facebook, que va comprar la companyia el 2014. Tot i que quan es va fer l'operació el fundador de Whatsapp, Jan Koum, va assegurar que l'acord no afectaria la privacitat, ara la xarxa social podrà accedir al número telefònic i a la freqüència d'ús del servei, entre altres coses, si l'usuari no ho desactiva expressament. Aquests canvis, d'implementació progressiva entre els usuaris, també obren la porta a introduir comunicacions comercials.
Tres de cada quatre mòbils disposen de banda ampla
Més de 38,2 milions de mòbils de l'Estat, un 75% del total, disposen de serveis de banda ampla d'internet. Això representa que el creixement interanual d'aquest servei ha estat del 7,2%. A banda, a l'Estat hi ha 1,6 milions de línies exclusivament dedicades a les dades.
Un sistema adaptat a Europa
L'actual sistema de numeració està determinat pel Plan Nacional de Numeración, que s'ha anat polint al llarg dels anys per adaptar-se a les normatives internacionals i, especialment, als successius dictàmens de la Unió Internacional de Telecomunicacions. D'aquesta manera, hi ha rangs de números dedicats a les telefonies fixa i mòbil, però també a altres serveis
menys coneguts. Com es pot veure al gràfic, encara hi ha força espai lliure per ocupar durant els pròxims anys, un fet gens descartable si finalment l'internet de les coses s'acaba popularitzant i acaba confluint en aquesta mena de comunicacions. Aquesta distribució és relativament recent i es va començar a forjar poc abans del canvi de mil·lenni. El 1998 es va establir la necessitat de marcar el prefix territorial per a totes les trucades. Fins llavors, dins la pròpia demarcació es podia marcar directament el número: els primers dígits corresponien a una central de commutació de la zona i els darrers, als de la línia de l'abonat. Aquest sistema estava operatiu des dels anys seixanta, quan van desaparèixer les operadores que connectaven personalment els usuaris.
