La dona combatent

Quan la dona va a la guerra, “va a la guerra”. L’agost del 36, la miliciana “no fa la revolució en un sentit naïf o des de la inconsciència, i si ho fa no és exclusiu de les dones, també dels homes”, explica la productora i directora Tània Balló . Reivindica el paper que van tenir les milícies femenines antifeixistes al principi de la Guerra Civil, fins que el govern republicà les va relegar a la rereguarda, tot i que recorda “que hi ha excepcions i hi ha dones que lluiten al front de guerra, tot i ja no haver-hi milícies, sinó exèrcit”. “Aquest entusiasme inicial de l’estiu del 1936, on es crida la ciutadania a participar en el front de guerra, com a milicians, hi ha un gran volum de dones que hi participen amb un sentiment clar d’igualtat”, destaca. La dona miliciana “hi va amb la predisposició d’agafar el fusell”, afegeix, i recorda que s’entrenaven, “com ells, al Camp de la Bota”. Tània Balló posa èmfasi en la dona apoderada que neix durant els anys de la República i tot el que podia perdre en la guerra, fa que “encara enforteixi més el seu compromís i valors republicans i per tant amb la lluita”.

Reivindicar el paper de la dona combatent és un dels objectius del documental Milicianes que codirigeix Tània Balló juntament amb Jaume Miró, dramaturg mallorquí, autor de l’obra Diari d’una miliciana , sobre la història de les cinc infermeres de l’expedició Bayo a Mallorca, que ha fet gira per diferents teatres de Catalunya, des que es va estrenar a Calvià el juliol del 2013. Milicianes és un documental d’investigació i hi participa l’historiador Gonzalo Berger , especialitzat en les milícies antifeixistes. “Intenta complementar el relat de la guerra, explicant la importància que van tenir les dones, dels mesos en què elles hi van participar de forma clau, creient-se que aquesta lluita era també d’igualtat”, destaca Tània Balló. La documentalista també assenyala, però, el desencantament de la dona en aquesta doble lluita “contra el feixisme i el masclisme”. Ho escriu en el diari una de les voluntàries de la Creu Roja enrolades a l’expedició Bayo que salpa cap a Mallorca l’agost del 36. Les seves anotacions van servir de fil argumental per a l’obra de Jaume Miró. Escriu, sobre la relació amb els mariners a Mallorca: “És que no pot la dona oblidar una cosa tan abnegada i tan sublim com és la lluita contra el feixisme i que és femella. Doncs sí, així és. Maleïts siguin tots ells.”

El rodatge de Milicianes, una coproducció entre TV3 i IB3, va començar a finals de març i com a experts hi participen Antoni Tugores, autor del llibre sobre les milicianes a Mallorca Moriren dues vegades; Rosa Toran, vicepresidenta de l’Amical de Mauthausen, i el periodista Felip Solé, autor de la sèrie Zona roja de TV3. Tot i que hi havia milícies femenines també a l’Aragó, el documental ha investigat el cas de les cinc infermeres que van viatjar a Mallorca amb l’expedició Bayo, que es converteix en la primera gran desfeta republicana a l’inici de la guerra. Capturades pels feixistes, les van torturar, violar i finalment executar. “A 16 d’agost de 1936, a les sis de la tarda, salpem a bord del Ciutat de Tarragona rumb a Maó 30 milicianes i 400 milicians.” És la primera nota del dietari, l’autora del qual restava anònima. La investigació es va proposar recuperar la identitat de les protagonistes. Només es coneixien les dues germanes, filles de Santa Coloma de Farners, Daria i Mercè Buxadé, i se sabia el nom de les altres dues: Maria i Teresa. Hi ha una imatge de grup abans de ser executades que durant anys els va donar un rostre però no una identitat. El documental ha aconseguit posar noms i cognoms a la fotografia.