Traduccions radiofòniques

Els serveis informatius de la majoria d'emissores radiofòniques que emeten en aquest país tenen el vici de fer la traducció simultània a sobre mateix de la veu d'un personatge de la notícia. Et donen un instant breu per sentir l'anglès d'Obama, l'italià de Berlusconi, el francès de Sarkozy o l'àrab de Bin Laden. Aquest mètode sempre m'ha fet ràbia. I, a més, l'he trobat inútil i ridícul. És una cosa –permeteu-me una llatinada i una castellanada– entre un quiero y no puedo i un coitus interruptus. Per què ho han de fer així, tan estrambòtic? Necessiten credibilitat? Si ja en tenen: per això els sintonitzem! Per què compren talls de veu? Per què en compren, si les agències o internet mateix els ofereixen traduïts? Si el que pretenen és informar i no pas fer-se el poliglot, per què no llegeixen les declaracions del protagonista i prou? Què ho fa que hagin de traduir l'italià i el portuguès, que s'entenen perfectament sense haver-los estudiat mai? Quan treballen, tenen present l'existència de la tele i internet? Tenen present que, ja que només usen la paraula, en tindrien prou donant les claus, traduint significats i sent didàctics?