S'acosta el final de curs al Zurbarán

Fa uns dies parlava de l'agònic i interminable final d'El internado. Avui toca una altra sèrie veterana d'Antena 3 que també està perdent el sentit, però no perquè no tingui ja res a veure amb l'inici sinó pel contrari, perquè es repeteix, perquè no sap reinventar-se i innovar: Física o química.

Dimecres va començar la sisena temporada i sembla que finalment els protagonistes inicials acabaran segon de batxillerat i es culminarà la transició als nous protagonistes, que s'han anat introduint a poc a poc. Almenys van parlar de la proximitat de la selectivitat (sí, tot i que sembli mentida, per un dia van parlar d'estudis i semblava que els importava i s'hi posaven de debò i tot) i van augmentar les trames dels de primer curs (amb tres de nous que se sumen als tres de la temporada anterior). La transició lenta de protagonistes joves, ja ho he dit altres cops, ha estat un encert –no descarto, però, que alguns veterans es quedin (repetint curs, treballant a l'escola, etc.) com va passar a Compañeros–, el problema és que el canvi d'actors no va acompanyat d'un canvi de trames: sempre és el mateix. En el primer capítol sempre toca una festa, on tothom beu i s'emboliquen noves parelles. I a partir d'aquí s'obren les trames de la temporada, amb poques variacions sobre les d'anys anteriors. Física o química ja cansa. Tot sona a ja vist. Els mateixos equívocs, els mateixos triangles amorosos, els mateixos embolics. És cert que en tota sèrie llarga hi ha un moment que es perd la frescor inicial, però és una llàstima acabar mirant-la només per tradició.