L'abducció i (solitud) tecnològica

n un dels con­si­de­rats deu millors epi­so­dis d'Expe­di­ente X (1993-2002), titu­lat Jose Chung's From Outer Space, Mul­der i Scully inves­ti­guen un cas clàssic, el tòpic de la sèrie: l'abducció alienígena de dos ado­les­cents. Els agents de l'FBI es tro­ben amb el fet que els tes­ti­mo­nis apor­ten dife­rents ver­si­ons dels matei­xos fets. És la mani­pu­lació del punt de vista, un con­cepte que hem vist fa poc en altres sèries, com The Affair. En la trama d'aquest epi­sodi, memo­ra­ble d'Expe­di­ente X, s'hi ha d'afe­gir que un escrip­tor de best-sellers del gènere, Jose Chung, escriu una novel·la de l'inci­dent. L'epi­sodi es clou amb Scully, al des­patx, lle­gint-la i amb la veu en off de l'escrip­tor que, a tall d'ense­nya­ment final de la faula, diu: “Després hi ha els que no es pre­o­cu­pen pels extra­ter­res­tres i bus­quen un sig­ni­fi­cat en altres éssers humans. Pocs i afor­tu­nats són els que ho tro­ben, ja que, tot i que pot­ser no estem sols en l'uni­vers, a la nos­tra manera, i, en el nos­tre pla­neta, estem tots sols.” La frase em va reve­nir veient l'espe­cial de Black Mir­ror, la sèrie que porta a l'extrem la dependència dels nous enginys tec­nològics i el poder de con­trol esfereïdor que exer­cei­xen. Ja no es tracta de viure un dia sense mòbil ni d'estar pen­dent del per­fil per­so­nal a les xar­xes soci­als, es tracta d'un estadi supe­rior d'incloure la rea­li­tat vir­tual en la real, con­ver­tint aquesta dua­li­tat en una. El mons­tre no és l'extra­ter­res­tre que ens abdu­eix, el mons­tre és el xip que implan­ta­ven en el ter­cer capítol de la pri­mera tem­po­rada, The entire his­tory of you, i que en aquest epi­sodi nada­lenc, una història que s'explica i s'obre com una matri­oixka, es desen­vo­lupa en un nivell molt per­tor­ba­dor perquè n'exem­pli­fica l'escla­vi­tud. I en les rela­ci­ons de pare­lla, de família i d'amis­tat el mons­tre tec­nològic és la capa­ci­tat de blo­queig real. Prems un botó i la per­sona que no vols veure es pixela, és una figura bor­rosa, no exis­teix...són els fan­tas­mes 2.0. Un blo­queig per­petu i uni­ver­sal que sig­ni­fica la des­con­nexió amb la huma­ni­tat: hi ha un iso­la­ment incons­ci­ent, un aïlla­ment que es per­cep a Her (2013), una soci­e­tat tan con­nec­tada com iso­lada.

E