La família dels meus avis tenien una impremta al carrer Verdaguer i Callís de Barcelona. De fet, era de les dues famílies dels meus besavis, que eren germans, i tots els fills eren socis. Al 1936 el meu avi va anar a la guerra i quan va tornar, el 1939, va vendre la seva part del negoci per obrir la llibreria. No tenia formació, mentre que la meva àvia havia anat a l'Escola de la Dona. El meu avi, però, era una persona molt inquieta i es va formar de manera autodidacta. Es va titular de professor de català i va ser deixeble de Pompeu Fabra. Va obrir la primera llibreria a Diagonal, entre els carrers Bailén i Girona.

Es va posar a tocar del Liceu Francès i els va anar a buscar de seguida per proposar-los fer venir els llibres escolars i d'imprimir les llibretes especials que utilitzen. Feia portar un paper especial i, com que era impressor, ho feia molt bé. Mica en mica va anar tenint llibres infantils, i va anar ampliant l'oferta.

Sí, al passeig de Gràcia, al carrer Muntaner, i encara una altra que no recordo on era. En aquest context, Jaimes es va anar obrint camí. El 1974 hi van entrar a treballar els meus pares. Ells van desenvolupar la part literària.

Al cap de deu anys, i això demostra que els devia anar prou bé per atrevir-se a llogar un local al passeig de Gràcia.

Ui! Molt més tard! Sóc biòloga i quan estudiava anava a les tardes a la llibreria. Però a treballar no va ser fins als anys 80. Aleshores no sabia res i vaig començar netejant prestatgeries i fent d'escarràs, com tothom. Era molt divertit perquè l'estructura aleshores no tenia res a veure. Estava tot organitzat per col·leccions, i aquestes estaven classificades per número. Era complicadíssim trobar un llibre! La senyora que treballava aquí i que em va ensenyar se sabia els números de la col·lecció d'Alianza de butxaca de memòria! Mica en mica ho vam anar endreçant per autors i temes, fins a l'estructura actual.

Els meus pares van mantenir el francès amb una certa militància. Van anar a contracorrent i van desenvolupar el fons. Fins i tot, en els darrers temps de la Llibreria Francesa, teníem més llibres en francès que ells. Quan van plegar, el 2002, ens vam poder posar Jaimes de subtítol, “llibreria francesa de Barcelona”.

Intentem fer venir ganes de llegir a la gent, conèixer els nostres clients; fem suggeriments d'estiu i d'hivern, activitats, tallers... Quan estàvem al passeig de Gràcia no teníem espai per fer activitats, a banda que amb el riu permanent de gent que entrava es feia difícil organitzar res. Al local del carrer València el model ha canviat totalment. S'han tret seccions senceres, d'altres han arribat... Abans la gent passava i fèiem aparadors molt vistosos per cridar l'atenció. Ara no s'hi passa, s'hi ve. Estem fent una labor d'agitació cultural molt gran: el 2015 vam fer més de 200 activitats i és la manera que la gent es recordi de nosaltres.

N'hi ha molts més que abans, i a més, la població catalana ha anat recuperant el francès. Havia tocat fons i ara això remunta. D'entrada, han posat la segona llengua obligatòria i ara, als 6 anys, els nens ja poden començar a estudiar-la. També s'ha posat en marxa el Batxibac, un programa que permet obtenir una doble titulació catalana i francesa. Tot això ajuda que hi hagi sang nova.

Amb el programa Diàlegs d'autors a l'Institut Francès, que encararà els escriptors Delphine de Vegan i Milena Busquets (3 d'octubre), Mathias Enard i Jaume Cabré (29 de novembre) i Lydie Salvayre i Lluís Llach (16 de desembre). A més, Bernard Pivot oferirà l'espectacle Souvenirs d'un gratteur de têtes, al Teatre Romea el 10 d'octubre.