aSSAIG
Periodistes compromesos amb Catalunya
El professor d'història del periodisme a la UAB Josep Maria Figueres presenta Periodistes indòmits, que relata la vida de deu periodistes catalans que mai no van claudicar davant les injustícies contra el seu país. Obra exhaustiva i ben documentada que recupera uns homes que van fer del periodisme el seu compromís en favor de Catalunya. Uns són prou coneguts per la seva faceta periodística i, sobretot, per la política, com ara Valentí Almirall, Enric Prat de la Riba i Antoni Rovira Virgili. Altres són periodistes que van destacar com a literats: Josep Carner, Lluís Capdevila i Pere Calders. També trobem l'anarcosindicalista Pere Foix i altres menys coneguts per haver passat molts anys a l'exili o a la clandestinitat, com ara Lluís Esteve, Agustí Cabruja i Joan Gols.
Figueres destria perfectament el fil d'una història que per una raó o altra ha quedat amagada en els viaranys de la història. Qui eren, aquests periodistes? Quina va ser la seva línia periodística? En quins diaris escrivien? Quina era la seva ideologia? El comú d'aquests periodistes indòmits és que tots van estar marcats pel catalanisme, conservadors o revolucionaris, però difusors d'una cultura, d'una llengua i d'una nació.
Figueres fa un retrat biogràfic i periodístic dels deu periodistes començant per Valentí Almirall, que l'autor considera un periodista nat i del qual ressegueix la projecció política a la tribuna de Diari Català, La Veu del Centre Català, La Flaca, La Impremta, La Renaixença... D'Enric Prat de la Riba, Figueres mostra la visió periodística per promoure el seu pensament polític. Periodista de La Renaixença i de La Veu de Catalunya. D'Antoni Rovira i Virgili en destaca el periodisme de tarannà republicà en publicacions com ara Catalunya, Germanor, El Poble Català, Iberia... Del poeta Josep Carner analitza la col·laboració a les capçaleres La Veu de Catalunya, El Diario de Costa Rica i Cuca Fera. Carner, a començament del segle XX, era redactor de La Veu de Catalunya i un poeta de prestigi amb nombrosos guardons dels Jocs Florals. Els altres periodistes citats en el llibre són menys coneguts, com Lluís Esteve, que des de l'exili va editar la revista clandestina L'Hora de Catalunya. Lluís Capdevila va ser un periodista que va passar per la bohèmia barcelonina de la segona dècada del segle XX i va escriure a La Campana de Gràcia, La Publicitat... El cenetista Pere Foix va començar a la premsa internacionalista francesa i va continuar com a redactor dels periòdics anarquistes Solidaridad Obrera i La Revista Blanca. De Joan Gols, l'autor destaca la col·laboració a La Revista Musical para España y América i a la revista cultural Mirador. Agustí Cabruja va ser col·laborador durant l'etapa d'exili a Mèxic a Orfeó Català. I finalment ens presenta el periodisme literari de Pere Calders, que va començar escrivint en els diaris republicans La Rambla, Meridià...