El cinema Kyton de Palamós, tancat des de fa anys, serà enderrocat per fer-hi un supermercat. La propietat es va vendre l’immoble a un grup inversor i, finalment, els operaris ja estan treballant per demolir la característica façana, obra de l’arquitecte Gilbert López-Atalaya. El Kyton, un dels grans referents de l’exhibició cinematogràfica de les comarques gironines, s’havia convertit en testimoni silenciós i, a la vegada, en un símbol de com ha evolucionant el sector i del tancament de molts cinemes. A Palamós, però, el cinema va aconseguir resistir amb un germà seu, un dels cinemes més icònics, l’Arinco, que encara és viu com a multisala. El Kyton també es va reconvertir en multisala, seguint el mateix camí de l’Arinco, el 1998.La remodelació va costar uns 200 milions de pessetes, amb la creació de tres sales i la incorporació de sofisticats sistemes de projecció i de so. Va ser una aposta per sobreviure, però, finalment, ara fa uns tres anys, va tancar les portes.

Palamós ha tingut, i té, un gran llegat pel que fa als cinemes. De les primeres i primitives sales, que van sorgir a principi del segle passat, cal destacar l’impacte que van tenir els desapareguts Teatre Cervantes, el cinema Tur, l’Ideal, l’Econòmic, el Conchs i el Carmen, aquest darrer una autèntica obra d’art. Tots aquests noms ara ja són història. La modernitat cinematogràfica va arribar a Palamós amb la inauguració, el 1961, del cinema Arinco, considerat durant dècades la millor sala de la demarcació de Girona. La mateixa empresa, el 19 de març de 1981, va fer una nova aposta amb la inauguració del cinema Kyton, que els van tornar a posar a l’avantguarda, en tots els sentis.

L’Arinco va ser, sens cap mena de dubte, la gran joia de la corona durant dècades. L’empresa Arrendamientos, Industrias y Comercios va iniciar la construcció del cinema l’any 1961 amb un permís d’obres que va costar 19.490 pessetes. El cinema es va inaugurar el 24 de juny de 1961 i va representar una gran innovació de l’arquitecte Mariano Pedral, que va apostar per fugir del típics teatres adaptats a cinema. I, quan es va inaugurar el Kyton, també es va fer una radical aposta per la modernitat més absoluta, amb un acurat disseny amb una gran caixa de formigó, la sala i la façana, i un sistema de ventilació amb tubs, posteriorment molt habitual.

El 2001, el cinemes Ivan i Avinguda de Platja d’Aro van iniciar una transformació com la dels cinemes de Palamós, però el projecte no va prosperar i, finalment, tot i aquesta aposta, van acabar tancant. El cinema al Baix Empordà té ara dos locals multisala, l’Arinco, situat en ple nucli de Palamós, i els Ocine, a Platja d’Aro. La resta són sales més petites que han sabut aguantar el tipus gràcies a l’aposta que van fer els ajuntaments. Aquestes són el cinema de Torroella de Montgrí, el de Begur i el de Palafrugell, aquest darrer ubicat al teatre municipal. Tots fan una programació estable i han mantingut, no només el caliu, sinó edificis característics, com pot ser el de Torroella de Montgrí, un edifici racionalista que data dels anys vint del segle passat.

Amb la definitiva desaparició del Kyton, Palamós perd una imatge important, però, a la vegada, continua defensant, des de l’Arinco, en bona part, aquest llegat empresarial i cultural.