Les portes de la migració

El pakistanès Mohsin Hamid ha viscut a Londres, Nova York i a Califòrnia i atresora una mirada fresca, encertada i empàtica sobre els temes que mouen aquests temps convulsos. Els analitza, en tria l’essència i els ficciona amb una trama absorbent, una forma juganera i una prosa fluida com l’aigua cristal·lina que, a estones, recorda l’escriptura d’un Paul Auster amb arrels asiàtiques.

Després de la intensitat de L’integrista reticent (amb l’11-S de fons) i la divertidíssima Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent (un aparent llibre d’autoajuda sobre l’economia índia), ens arriba Sortida a Occident, que aborda el xoc entre tradició i modernitat i la pèrdua d’identitat en un món global a través d’una història d’amor (l’eix de totes les seves novel·les) entre dos refugiats: la Nadia, una noia que viu sola, i en Saeed, fill d’un professor i més religiós que ella. La parella es coneix en una ciutat de la qual no sabem el nom –però evoca Lahore–, marcada per un setge angoixant amb franctiradors, drons i helicòpters. Farts de les restriccions i la impossibilitat de construir un futur, en Saeed i la Nadia decideixen fugir travessant unes portes màgiques, controlades per les màfies, que els portaran a l’illa de Míkonos, després a Londres i, finalment, a la costa californiana.

L’autor no s’interessa tant per les dificultats físiques que afronten els refugiats com pels efectes psicològics de l’exili i la reconstrucció de la identitat. “Quan migrem eliminem de la nostra vida aquells a qui deixem enrere”, exposa en Saeed en aquesta faula de lectura absorbent que barreja la ciència-ficció i el realisme social amb la tradició de Les mil i una nits per mostrar com se senten aquells que han de deixar la família i l’entorn conegut per viure en l’estranyesa.

L’exili canvia el dolç Saeed, a qui li dol haver abandonat el pare. Si en la literatura occidental quan un personatge musulmà s’endinsa en la seva fe normalment és per radicalitzar-se, en aquest cas només busca una mica de serenitat enmig de l’agitació. En contraposició, la Nadia és més aventurera i s’adapta millor als canvis, però aquest desequilibri acabarà modificant la relació de la parella. Per donar aire a la novel·la, l’autor hi intercala ràfegues d’històries digressives sobre persones de diversos llocs del món que no es desenvolupen i que fan pensar en com ens arriben les notícies o la incursió de les xarxes socials en el nostre dia a dia perquè “tots som migrants a través del temps”.

Hamid construeix amb solidesa els dos personatges principals com a miralls de la realitat de milions de persones que intenten escapar de les guerres i de la pobresa. I cal destacar per últim que Sortida a Occident s’enlaira amb un talent especial perquè sap crear universos paral·lels com a al·legoria d’un món que tenim a tocar encara que no ens ho sembli: el dels refugiats, els pelegrins contemporanis en trànsit per la foscor dels somnis.