Joan Ponç i Joan Brossa (de la mort del qual es van complir dissabte passat 19 anys) van estar units pel seu gust per la màgia, el misteri, la cultura popular, el teatre i pel seu afany constant de renovació artística. Malgrat que les seves obres siguin molt diferents, i un sigui poeta i l’altre pintor, els dos Joans del grup Dau al Set semblaven condemnats a entendre’s. Ho diu el filòsof Arnau Puig, l’únic supervivent del grup: “Un temperament i tarannà de la dimensió dels d’en Brossa gairebé estava obligat pel destí a trobar-se amb algú, en Joan Ponç, que baixava els núvols.”

Tots dos creadors van exposar quatre cops cadascun a la veterana Joan Prats de Barcelona, galeria que ara ha reunit obres dels dos en una exposició que esdevé un fructífer diàleg artístic. L’exposició de la Joan Prats és un fantàstic complement de les grans mostres de Brossa, al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), i la de Ponç, a la Pedrera, i aquesta ha estat la intenció de la galeria.

La primera part de la mostra està centrada en el moment de Dau al Set i en la intensa col·laboració entre els dos artistes que va donar com a fruits el llibre Parafaragamus, dos números de la revista Dau al Set, i el llibre Em va fer Joan Brossa, on es pot veure un dibuix molt realista fet per Ponç del jove Brossa. La complicitat entre els dos creadors es pot veure en detalls divertits com a l’obra de Ponç, Brossa, Brossa (1950), on amb la seva peculiar escriptura pinta frases com “En Brossa és un podrit” o “En Brossa és un bruixot”. De la mateixa manera Brossa dedicava poemes a Ponç, també presents en l’exposició, com el que inclou a Sonets de Caruixa (1949). En alguns casos, els dos creadors compartien títols per a les seves obres, com és el poema de Brossa i la pintura de Ponç La gola oberta.

En la segona part de la mostra, ja passada l’època de Dau al Set, es despleguen una vintena llarga de poemes objecte de Brossa i alguns poemes visuals, així com obres de sèries de l’última etapa de Ponç com la Suite diabòlica o Suite neurastènica.

El primer que va exposar a la Joan Prats va ser Ponç el 1978 poc després de tornar del Brasil, amb la mostra Fons de l’ésser, i ho faria tres cops més fins al 1980. En el cas de Brossa, la seva primera mostra a la Joan Prats, el 1982, va suposar la seva primera exposició de poemes objecte i visuals a Barcelona. Ben a prop de la galeria Joan Prats, la galeria Eude també exposa un conjunt d’aiguaforts de Ponç de diverses sèries com Don Quixot i Kafka.