Els perills d’internet

Vaig llegir que per tal d’activar la part del cervell que s’encarrega de donar idees, s’ha d’apagar l’aparell de televisió i l’ordenador, s’ha de desconnectar internet i deixar el mòbil perdut en algun lloc de difícil accés. Hi ha qui diu que les eines més absolutes de la modernitat són enemigues antagòniques de la creativitat i de la màquina interior de generar idees. Per primera vegada a la vida discreparé d’un consell provinent del món ric i beneficiós de l’autoajuda i me’l saltaré sense cap remordiment de consciència.

Si repasses les llistes dels llibres més venuts hi trobaràs cada vegada més gent vinculada a la televisió, a internet i no tinc tan clar si als mòbils, però també podria ser. Qui sap, potser el marit de la Soraya Sáenz de Santamaría acabarà fent un llibre quan ja sàpiga com funciona la seva nova feina de Telefónica. Doncs això. Ara resulta que fins i tot un àmbit més aviat poc sospitós de ser un èxit de vendes com és la poesia, s’obre a rapers, a trobadors urbans, a videobloguers i a personal que triomfa a Youtube casant paraules i fent rimar frases. I això per no parlar d’escriptors no especialment brillants que venen llibres com xurros pel fet que la seva cara surt cada dia en tertúlies, programes i altres herbes. I homenatge especial a la gran Ana Rosa, que no només tenia la Viquipèdia endollada a màxim rendiment sinó que, a més, tenia un senyor que li vigilava que no perdés ritme en cap moment.

Així que res, fora manies i a escriure amb la tele encesa, l’ordinador connectat i el mòbil a tot rendiment. Visca la creativitat cibernètica i les idees digitals!