teatre
estrena
Germans per partida doble
Els actors Aina i Marc Clotet debuten junts a escena a ‘El sistema solar’
Fa una dècada Carol López participava amb Aina Clotet en la seva particular adaptació de Germanes. Fa dos anys, Aina Clotet va proposar a la directora aixecar una nova producció sobre la família. El sistema solar, de Mariana de Althaus, es representa a partir de demà. Ara, l’actriu fa el paper de filla d’un exministre descuidat, en un sopar de Nadal insòlit. I el germà del muntatge és Marc Clotet, el germà natural d’Aina. Veritat dins de la veritat. Una comèdia que Carol López només s’imagina despullada, argentinitzada. La producció ja ha exhaurit pràcticament totes les entrades disponibles al Lliure de Gràcia i, per això, s’ha prorrogat una setmana, fins al 22 d’abril.
Un sopar de Nadal en família. Quan aquest és el punt de trobada en un escenari, ja tothom hi pot veure uns conflictes que esclataran i que viatjarà de la comèdia més intranscendent al drama més àcid. El director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, diu que prop de la meitat de les obres inèdites que rep com a proposta per fer un muntatge tenen a veure amb la família: “De tota aquesta quantitat d’originals, El sistema solar és la millor pel seu sentit de l’humor.”
El sistema solar és una obra que narra el retrobament ocasional d’una família gens convencional. És un element imprescindible per trobar un conflicte candent i aconseguir fer una explosió emocional a escena, comenta Carol López. La directora va entendre que el to havia de brutejar, que fos tot molt buit, el repte és comprovar “si els actors s’hi han sentit prou còmodes”. Efectivament, Aina Clotet també coincideix que és un treball molt desordenat, aparentment, d’uns personatges divertidament patètics, que s’estimen però que es fan mal entre ells. En la intimitat d’una família no hi ha filtres: “Et pots insultar i, tot seguit, fer un brindis”, comenta Aina Clotet. I sí, Marc i Aina Clotet treballen junts per primer cop. Semblava un joc que no podien desaprofitar disposar d’un paper en què apareixen dos germans. Tots dos aclareixen que, en la construcció dels seus personatges (el d’ella, molt excèntrica), hi han pogut aprofitar tot allò que els uneix com a germans.
L’obra es representa en castellà, la llengua en què va ser escrita (tot i que han tret els localismes peruans de l’autora) i sembla evident que s’especuli amb la possibilitat de poder fer una gira més enllà de Barcelona, per l’Estat espanyol. La producció va ser molt gelosa de revelar res de la situació i el conflicte que esclata des de pràcticament el principi. Sí que se sap que la família fa dos anys que no es reuneix, que Willy Toledo interpreta el paper d’un pare descuidat per culpa de la política (possiblement, un polític de dretes) que s’ha separat de la mare. Tenen dos germans. Un d’ells té un fill (que representa la ingenuïtat en el quadre) amb la nova companya del pare (Nausicaa Bonnín) que procura posar pau a la discussió fratricida.