Troben una necròpolis vinculada a una església preromànica a Castelló

Castelló d’Empúries va dur a terme fa un any unes excavacions per conèixer més a fons l’etapa altmedieval del municipi. La campanya va permetre localitzar fins a catorze tombes de mitjan segle VIII dC i principis del IX enterrades al subsol. La troballa confirma que a l’entorn de l’actual basílica de Santa Maria hi havia una necròpolis vinculada a una església preromànica.

L’arqueòloga que dirigeix l’excavació, Anna Maria Puig, va assegurar que es tracta d’un descobriment molt important per aportar dades sobre aquest període històric i que entre els cossos es van trobar tant adults com nens. “Sabem que formava part d’un cementiri molt més extens”, afirma.

Durant la intervenció, també es van descobrir restes de murs de l’antic temple i també del romànic, així com unes antigues sitges, d’èpoques posteriors. Els treballs s’han reprès aquesta setmana amb l’objectiu d’investigar l’origen d’un fossat on hi havia enterrades dues tombes més, que es va localitzar durant les primeres excavacions i que seria d’una etapa anterior.

Localitzar una antiga necròpolis i determinar les successives ocupacions que es van produir a l’entorn de la basílica de Castelló d’Empúries. Aquest era el principal objectiu de la campanya d’excavacions que es va dur a terme fa un any al jaciment del solar nord, que ara funciona com un aparcament de vehicles. Unes prospeccions de l’any 2006 ja van posar al descobert les restes òssies d’una jove d’uns 20 anys –fins aleshores les més antigues localitzades al municipi– que s’havien d’emmarcar, necessàriament, en algun tipus de conjunt funerari que els arqueòlegs volien determinar. Els resultats s’han donat a conèixer ara, just quan s’inicia la segona fase d’excavacions. En total, es van localitzar unes catorze tombes datades d’entre mitjan segle VIII dC i principis del IX.

La troballa confirma l’existència del cementiri, d’una extensió més gran que els límits de la cala excavada, vinculat a l’església preromànica que hi havia a la zona.

Les tombes, on hi havia restes humanes d’adults i de nens, estaven enterrades a l’argila del subsòl i totes mantenien la forma del cos “perfectament encaixat”. A més, estaven cobertes per lloses de pissarra i d’altres pedres originàries de la zona. Les proves de radiocarboni van permetre datar els cossos. D’altra banda, les excavacions també van permetre localitzar estructures d’aquest antic temple, del romànic i unes sitges posteriors que es van construir damunt d’aquest espai i on es guardaven cereals.

A més, es van trobar restes d’un fossat dos metres per sota dels altres temples, amb dos graons; en un dels quals hi havia dues tombes més, que els arqueòlegs creuen que daten de la mateixa època que les anteriors. Segons l’arqueòloga Anna Maria Puig, però, l’espai dataria d’una època anterior, encara per determinar. Amb l’objectiu de descobrir-ne les dimensions i l’origen, aquesta setmana s’ha endegat una nova intervenció, que s’allargarà fins al 20 d’abril.