Reivindicació de Xavier Romeu
Josep Guia i Maria Conca publiquen ‘A frec del seu nom’, sobre la vida i l’obra de l’escriptor, autor teatral, filòleg i activista barceloní
Els filòlegs, estudiosos i activistes valencians Maria Conca i Josep Guia acaben de publicar el llibre A frec del seu nom (Edicions El Jonc), un complet estudi sobre el polifacètic escriptor, autor teatral, filòleg i activista Xavier Romeu i Jover (Barcelona, 1941- Els Monjos, 1983), que va ser company de militància política, però de qui, sobretot, volien “deixar constància” de l’obra i la vida “d’un intel·lectual compromès amb l’alliberament del seu poble, en l’època convulsa de l’anomenada transició cap a la democràcia”.
“Hem volgut recuperar la memòria i els fets de Romeu, un autor de la generació dels setanta, poc conegut i encara menys estudiat si el comparem amb altres escriptors de la seva generació”, escriuen Conca i Guia en la presentació.
“Parlem d’una personalitat polifacètica: un jove aventurer i honest; un lingüista acurat, treballador i poliglota, un autor i traductor d’obres dramàtiques, professor de dicció i d’història del teatre; un autor de relats breus, novel·les i articles d’assaig periodístic; un lluitador per la independència, la unificació nacional catalana i el socialisme, un esperit lliure que va saber enfrontar-se als convencionalismes socials i fugir de les dependències econòmiques”, afirmen.
Conca i Guia, que han dedicat quatre anys a enllestir el volum, durant què han repassat arxius i parlat amb un munt de gent que havia conegut o tractat amb Romeu, expliquen que quan van començar estaven convençuts que el coneixien bé. “A mesura, però, que avançàvem en la recerca, Romeu se’ns presentava més polièdric, més enigmàtic, més interessant. Ara que el coneixem en totes les seves dimensions, ens adonem de la seva grandesa i alhora de la seva senzillesa”, afirmen.
Sis apartats
Per poder abordar molt més fàcilment la figura de Xavier Romeu, Conca i Guia han estructurat el volum en sis parts.
En la primera, La formació ideològica plantegen un recorregut per l’evolució del pensament i l’activitat de Romeu, nascut en una família culta i catalanista. Romeu va estudiar a l’escola Virtèlia, d’orientació cristiana i catalanista. Conca i Guia narren el pas de Romeu a l’agnosticisme i al marxisme, els seus viatges per Europa, la seva estada a Praga, la seva implicació en la campanya “Volem bisbes catalans”, la tancada a Montserrat i els seus estudis de filologia, a partir dels trenta anys d’edat.
A El compromís polític ressegueixen la seva trajectòria militant en plataformes com ara el Congrés de Cultura Catalana, els nombrosos articles publicats en revistes com ara Canigó i Lluita i el diari Avui i la seva activa militància al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) o al Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). Una ferma militància que queda ben palesa en aquest fragment d’una carta a l’assagista i traductor Jordi Arbonès, ben actual: “Espanya i democràcia són dos conceptes incompatibles, com neu i calor. Espanya només pot mantenir-se amb un dictadura.”
A La narrativa, els autors estudien l’obra completa (contes i novel·les) de Romeu. Una producció –vegeu peça– iniciada de molt jove i de què han localitzat alguns contes i novel·les inèdites. Recorden que va ser finalista de diferents premis –va acabar guanyar el Víctor Català de narració el 1975–, entre altres coses perquè no estava integrat en les capelletes de l’època que dominaven els jurats.
Una part destacada del llibre és la dedicada al teatre, un àmbit en què Romeu va fer d’autor, músic, professor, ajudant de direcció, traductor, tramoista i adaptador. Maria Conca i Josep Guia analitzen el text i el context de totes les obres –vegeu peça també– “les publicades i les portades a escena, així com les inèdites”, totes amb un important contingut de denúncia política.
A més d’escriptor i autor teatral, Romeu va ser un destacat filòleg i lingüista, que va treballar de corrector i que va ser autor i col·laborador de diccionaris importants com ara el Breu diccionari ideològic (Teide, 1976) i el Diccionari Barcanova de la Llengua (1985), que va dirigir.
Els autors dediquen un últim apartat a l’home lliure que va ser Romeu, a partir de nombroses entrevista a gent que el va conèixer. “Discret, amorós, senzill, silenciós, amic de la gresca, responsable, treballador”, conclouen.
Una obra diversa i poc coneguda
Xavier Romeu va ser autor d’una obra literària i teatral molt diversa, però, en general, poc coneguda quan aquest juliol faran 35 anys de la seva mort en un accident de trànsit a l’Alt Penedès.
L’autor forma part de l’anomenada generació dels setanta i va ser membre dels col·lectius Trencavel i Ofèlia Dracs, amb què va publicar una narració en el popular recull eròtic Deu pometes té el pomer. Va guanyar el premi Víctor Català 1975 amb La mort en punt, (Selecta, 1976) i va escriure dues novel·les Ascendent escorpió (Laia, 1979) i Alterativa zero (1977), inèdita.
La seva producció teatral és molt més extensa, en canvi, i en destaca, per sobre de tot Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels pobres de Catalunya (1970), que va escriure amb Maria Aurèlia Capmany, amb qui va mantenir amistat durant anys. Altres obres són Estat d’emergència (1970) i Els mites de Bagot (1967).