cultura
Rodrigo Leão
MÚSIC
“Busco la bellesa que s’amaga en la melancolia”
Fundador de dues bandes referencials de la música portuguesa, Sétima Legião i Madredeus, Rodrigo Leão (Lisboa, 1964) va seguir fins al final el seu instint quan, fa 25 anys, va interessar-se per la música minimalista. Reconegut en l’actualitat com un dels compositors portuguesos més creatius, Leão fa balanç de les aventures en solitari (moltes de les quals compartides amb músics com Scott Matthew, Stuart Staples, Neil Hannon, Adriana Calcanhotto i Beth Gibbons) en un doble CD retrospectiu, O Aniversário, que avui presenta al Teatre Victòria de Barcelona (21.30 h).
En què es basa aquest concert d’aniversari?
Fa 25 anys que va sortir el meu primer treball, Ave Mundi Luminar, i he volgut celebrar-ho en un disc que deixa constància, d’una banda, de la meva influència més pop i, de l’altra, de la meva vessant més ambiental, perceptible en treballs com la banda sonora que vaig fer per al film 100 metros de Marcel Barrena. A Barcelona serem deu musics, entre els quals hi ha tres cantants, i mostrarem tant la meva música més intimista com la més popular.
Què el motivava tant musicalment per començar, l’any 1993, una carrera al marge d’un grup d’èxit com Madredeus?
Estava fascinat per la música minimalista dels anys noranta, la de compositors com Michael Nyman i Philip Glass. Vaig descobrir noves maneres de treballar amb sintetitzadors, i no creia que allò encaixés gaire en el que feia a Madredeus. De mica en mica he anat trobant un discurs on fer conviure les moltes músiques que m’agraden: tango, pop anglosaxó, música brasilera...
La melancolia sol ser un element de primer ordre en quasi tots els músics amb qui col·labora...
Sí, és cert. Amb Scott Matthew, sobretot [Leão, fa dos anys, va firmar conjuntament amb l’artista australià un disc orquestral anomenat Life is long]. Busco la bellesa, l’esperança, que s’amaga en la melancolia. És una recerca intuïtiva i espontània que existeix en tots els meus treballs.
Hi ajuda el fet de ser de Portugal, bressol del fado?
Sí, sens dubte. No faig fado i, de fet, no únicament faig música cantada en portuguès sinó també en anglès, francès o espanyol, però crec que en la meva música hi ha molts elements culturals de Portugal.
Com construeix aquests ambients musicals tan bells?
Bé, la inspiració no saps mai d’on ve, però intueixo que hi tenen importància els viatges que faig, les persones amb qui em comunico...
Són Ryuichi Sakamoto i Ludovico Einaudi, com s’apunta sovint, els seus dos grans referents?
Els tinc una admiració i respecte enormes, però n’hi ha d’altres, és clar. Últimament em tenen atrapat compositors com Nils Frahm o Ólafur Arnalds. La música nòrdica ha estat per a mi la influència més potent dels últims anys.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.