“La meitat del testament de Tom Sharpe ja està acomplerta”

Tal com havia deixat escrit en el seu testament, i com a marmessora del llegat literari i documental, hem seguit els tràmits legals per constituir una fundació que preservi la unitat de tots aquests fons. Tècnicament, però, només són dos anys i mig, però hem aconseguit, per exemple, que la UdG assumeixi la custòdia dels documents a la seva biblioteca.

No sabria dir quants metres lineals de prestatgeries abasta, però és una secció destacable. Inclou molta correspondència, de cartes escrites i rebudes; les obres de teatre que va escriure a Sud-àfrica contra l’apartheid, poesia inèdita i altres manuscrits pendents de ser publicats, però això depèn del món editorial i és un altre àmbit d’actuació que s’ha d’activar.

Al març vam signar un conveni amb la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona perquè alumnes del grau de filologia anglesa, que a Girona no s’imparteix, puguin destinar hores de les seves pràctiques externes a anar catalogant cartes i documents. En faran difusió i la idea és que a partir del curs vinent, i durant quatre anys lectius, hi hagi un alumne cada quadrimestre endreçant i classificant els diferents materials.

Tot i pensar-me que més o menys el coneixia, he descobert nous vessants: la seva vocació i inquietuds per la història i la justícia social, i moltes crítiques al funcionament del sistema polític i la societat britànica en particular i de tot el món en general.

Hi dedico la major part del temps, unes dues hores diàries i les que esgarrapo de més els caps de setmana. La idea és tenir-la a punt d’aquí a un any o un any i mig. La meitat del seu testament ja està acomplerta, perquè la fundació funciona i el llegat està custodiat, però ara manca enllestir la biografia i fer més activitats.

He trobat molta informació de l’estada a Sud-àfrica, però encara estic ampliant fonts. M’han ajudat dos professors francesos que li van dedicar tesis, i he topat amb troballes com ara la correspondència amb un amic personal, el periodista Bill Johnson, que m’ha de venir a veure.

Des de la infància, en el context de la Segona Guerra Mundial i els records de la relació amb el seu pare, cap a l’etapa de professor, els inicis en el món de l’escriptura i fins a l’etapa final de residència a Llafranc, on va viure 21 anys. Aquí va trobar la llibertat i la tranquil·litat que no tenia a Anglaterra. “Em sento lliure i feliç”, li va escriure al seu germà Philip en una de les primeres cartes des de Llafranc.

Sí, estava integrat. Coneixia molta gent i tenia amistats catalanes. Se’l podia veure al bar Batlle de Calella, escoltant havaneres i la gent, o sovint al restaurant Llevant. Entenia més del que volia admetre, però feia molt l’orni.

Sí, ara és molt millor. Tenen els drets d’autor de l’obra publicada, però estem negociant un conveni perquè un 50% dels beneficis de les obres inèdites serveixin per al sosteniment i activitats de la fundació. És lent, però mantenim contacte per correu electrònic i al final ho han entès.

No, la van vendre ja fa temps. Però el nou comprador hi ha mantingut les dues rajoles de ceràmica de la Bisbal que hi havia posat amb el nom, Tom i Sharpe, a banda i banda de la porta d’entrada.

Va ser una concessió de l’anterior govern, i ara estem pendents de parlar amb l’actual alcalde, Josep Piferrer, sobre l’emplaçament estable un cop estigui rehabilitat l’antic museu del suro, perquè a més de disposar d’un espai de treball, hi hagi una sala d’activitats i una possible exposició permanent. Era un personatge conegut arreu del món, i pot donar molta projecció a Palafrugell i els nuclis de Calella o Llafranc.

Hem promogut activitats de clubs de lectura a Serinyà i Palafrugell. I aquest any hem organitzat el primer premi escolar Tom Sharpe de redacció en anglès, per a alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat, amb uns guardons que vam lliurar amb l’alcalde Piferrer i el regidor Albert Tané el passat 5 d’abril.