Brasil, destinació emocional
Des de fa dècades, Brasil és com la segona pàtria del jazz, potser per profundes connexions africanes. Així ho ha entès també Andrea Motis, que presenta una molt personal visió de la música brasilera en el seu segon disc en solitari, Do outro lado do azul (Verve), estrenat en directe a Catalunya dissabte passat, en un concert del festival Strenes a l’Auditori de Girona: un escenari que Motis coneix prou bé perquè hi ha actuat altres cops amb diferents projectes.
En aquest cas, la cantant, trompetista i eventual saxofonista estava acompanyada per tots els músics que van participar en la gravació del disc: a més del quintet que formen amb els habituals i sempre efectius Chamorro, Terraza, Traver i Pi, els brasilers Sergio Krakowski (pandeiro) i Fernando del Papa (cavaquinho, l’antecedent brasiler de l’ukelele), el francès Matthieu Tétéu Guillemant (guitarra de 7 cordes), l’austríac Christoph Mallinger (violí) i Gabriel Amargant (clarinet i saxo tenor), i de manera més puntual la seva germana, Carla Motis (guitarra), que està gravant el seu primer disc, i el jove trompetista Joan Mar Sauqué, originari de Garrigoles, que es va incorporar a la banda per interpretar un tema seu inclòs en el disc de Motis: Record de nit. Per tant, fins a una dotzena de músics es van trobar a l’escenari –també Magalí Datzira va aparèixer al final des de la platea, convidada a cantar–, tot i que durant el concert van predominar combinacions més reduïdes dels músics participants, reforçant en algun tema la instrumentació més estrictament brasilera, fins i tot amb aires precolombins, i en altres els ingredients més jazzístics. En aquest viatge emocional al Brasil, més rítmic o evocador segons el moment, sempre elegant, van sonar tots els originals i les adaptacions que formen Do outro lado do azul, entre ells el Mediterráneo de Serrat, i també algunes peces extres com ara el Jo vinc que Ignasi Terraza va dedicar al mestre Jobim.
