El tenor del Bruc

Diu la llegenda que un jove, possiblement fill de Santpedor, va aconseguir espantar el potent exèrcit de Napoleó al 1808 fent sonar el seu humil timbal per les muntanyes de Montserrat. El ressò esfereïdor va fer que la tropa gal·la retrocedís creient, que darrere del cim els esperava un temible exèrcit. Theo Khoras, un compositor musical nascut a la Gran Bretanya, va pensar que aquesta seria una bona trama per fer un musical. La llegenda li va explicar el seu sogre, ara fa cinc anys, mentre eren a l'àrea de descans de l'A-2 on hi ha l'escultura del timbaler. El projecte s'ha fet realitat. Després d'un workshop a Esparreguera, aquest musical (amb una orquestració per a orquestra simfònica i amb només 12 actors al repartiment) es pot veure al Sant Andreu Teatre (SAT!) de Barcelona. És la plaça que han triat per donar-la a conèixer als programadors. Edu Pericas, exgerent de 3xtr3s i ara director del muntatge, confia que la peça pugui tenir una llarga gira per tot Catalunya.

Evidentment, la peça compta amb l'èpica de la llegenda però han transformat alguna part del passatge alhora que han creat una dramatúrgia que narra l'entorn d'aquest protagonista valent. Un monjo benedictí serà el que proposi al timbaler la jugada del tambor. Però per fer una espantadissa efectiva, caldrà trobar la cambra sagrada, en una cova misteriosa. El musical també imagina les disputes del jove amb el seu pare, que li demana que treballi el camp i abandoni la seva vocació musical. També la seva xicota patirà pel protagonista. Fins i tot, apareixerà l'amic fidel del timbaler que participarà amb una tràgica estratègia. Timbals a la nit és un musical en creixement. Així ho veu Khoras i Argi Ibáñez (que ha fet les lletres): des de poder presentar-la amb una orquestra en directe fins a atrevir-se a fer gira fora de Catalunya (traduït o bé sobretitulant-lo). També es planteja incorporar elements de cultura popular, com els tabalers d'una colla de diables. El musical coincideix amb l'estrena d'un film sobre el timbaler. Les dificultats de producció s'han cobert amb dosi d'il·lusió. Com la participació d'un cor per tancar el musical o la decisió d'algun actor de renunciar a alguna actuació que li proporcionaria més ingressos. Ibáñez diu, gràfic: «Aquest musical s'ha fet d'una a sis de la matinada», traient hores de son.