Gran bacanal romana en família

“Jo que soc més català

que les anxoves de l’Escala...”, canten Els Catarres a Jenifer, el seu primer gran èxit, del qual ja han passat vuit anys, cinc àlbums i centenars de concerts. Per tant Jenifer no podia faltar dissabte al fòrum romà d’Empúries, tunejada i posada al dia amb nous ritmes, però Jenifer en definitiva. Va ser en la recta final de l’actuació d’Els Catarres que va obrir la sisena edició del festival Concerts al Fòrum Romà d’Empúries , coproduït per l’empresa banyolina TEM Productions i el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. Una bona inauguració que va acabar amb un ple total –prop de 2.000 persones, la majoria a peu dret– i un gran èxit del trio format per Èric Vergés, Jan Riera i Roser Cruells, reforçat per un bateria, un guitarrista i dos vents. Per obrir la nit, la jove cantant i compositora Suu va aprofitar bé els seus quaranta minuts de glòria i va repassar, amb un competent quintet de músics, bona part de les cançons del seu debut, Natural (2018), com ara Súbete, Diuen, Laura, l’acústica A solas, la reivindicativa Reinas i la molt efectiva Lligar no és lo teu.

Era la nit de Sant Llorenç, una nit sense llàgrimes celestials –la pluja d’estels s’espera la nit de dilluns a dimarts–, però que es va il·luminar més d’un cop amb els mòbils dels espectadors. “Que cada persona sigui un estel, per crear un mar d’estels”, va cridar Èric Vergés en l’últim bis, una potent La porta del cel. El concert havia començar una hora i mitja abans amb Una cançó que parla de tu, un dels èxits del seu darrer disc, Tots els meus principis, del qual també van sonar al llarg de la nit Perfectes –just després d’Invencibles: un bon tàndem–, Casablanca, Martina, 1983 i T’estava esperant, que van interpretar amb la veu convidada de Júlia Moumen, guanyadora del concurs de covers d’Els Catarres que va organitzar el grup a través de les xarxes i amb les seves mares com a jurat inapel·lable. Va ser un dels moments més especials de la nit, juntament amb l’anunci que va fer la Roser del seu embaràs –i en Jan està a punt de ser pare, si no ho ha estat ja– i la interpretació despullada que l’Èric va fer de Gandia 1924, la cançó que va compondre per a la seva iaia. I així, entre himnes com ara En peu de guerra, Rock and roll i Vull estar amb tu, va transcórrer aquesta bacanal romana en família, amb molts nens i gent de totes les edats gaudint de la música en una nit d’agost, que va acabar com una gran festa, amb el grup abraçant-se, fent-se fotos amb el públic i llançant-li ampolles d’aigua, pues de guitarra, baquetes i una samarreta suada i signada per uns Catarres invencibles.