Patrimoni

Figueres rescata el protagonisme de Josep Puig Pujades

Entitats i Ajuntament commemoren el 70è aniversari de la seva mort amb actes per mantenir viva la seva memòria

Tres his­to­ri­a­dors –Enric Pujol, Anna Tei­xi­dor i Alfons Romero– van donar el tret de sor­tida aquest diven­dres a l’home­natge de la ciu­tat de Figue­res a un dels seus fills il·lus­tres, Josep Puig Puja­des. En l’acte els tres his­to­ri­a­dors van com­par­tir la taula rodona titu­lada Josep Puig Puja­des (1883-1949). Cer­vell i paraula del repu­bli­ca­nisme empor­danès; van con­tex­tu­a­lit­zar la tra­jectòria de Puig Puja­des, apun­tant la neces­si­tat de recu­pe­rar la memòria del repu­bli­ca­nisme empor­danès de prin­ci­pis del segle XX, també de des­mi­ti­fi­car-lo, i van fer el paral·lelisme entre els rep­tes d’aque­lla època i els de l’actu­a­li­tat.

Es faran dife­rents actes i acti­vi­tats durant els mesos d’octu­bre i novem­bre per donar a conèixer l’obra de Puig Puja­des. Diver­ses enti­tats ciu­ta­da­nes de Figue­res, amb el suport de l’Ajun­ta­ment col·labo­ren en aquests actes per donar a conèixer l’obra de Puig Puja­des. Avui diu­menge, el Foment Pep Ven­tura s’hi afe­geix amb una audició de sar­da­nes a càrrec de la Cobla Ciu­tat de Girona (11.30 hores, als Jar­dins Puig Puja­des). Fins al 16 de novem­bre, la Bibli­o­teca Fages de Cli­ment ha pro­gra­mat una expo­sició amb part del fons per­so­nal de Josep Puig Puja­des cedit per la seva neboda, Adela Gar­rido. A la Bibli­o­teca, l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Empor­da­ne­sos pro­po­sarà la con­ferència Ficció, rea­li­tat, tes­ti­moni i exili en l’obra literària inèdita de Josep Puig Puja­des, a càrrec d’Anna Vélez (30 d’octu­bre, 19 h). El 9 de novem­bre (21 h, La Cate), es clourà l’home­natge amb l’espec­ta­cle Cant de lli­ber­tat, a càrrec del Taller de Tea­tre.

Polític, activista cultural i mecenes

Josep Puig Pujades (Figueres, 25 de juliol del 1883-Perpinyà, 20 de març del 1949), va ser un dirigent de la petita burgesia liberal figuerenca, i del moviment polític i cultural del catalanisme d’esquerres del primer terç del segle XX. Va exercir càrrecs públics durant la Segona República, i va ser activista cultural i mecenes de projectes com el setmanari Empordà Federal i de joves artistes, com Marià Llavanera i Dalí. Durant la guerra civil va exercir com a cònsol de la República a Perpinyà i a Lió, on va morir als 65 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia