El llegat Fages

Fa un parell de set­ma­nes, es feia públic que la família Fages cedia part de la bibli­o­teca fami­liar, situ­ada a la cruïlla entre els car­rers Engi­nyers i Mon­to­riol, a l’Ajun­ta­ment de Figue­res. Una gran notícia per a la ciu­tat de Figue­res, per als inves­ti­ga­dors d’una deter­mi­nada època i, si m’ho per­me­ten, per al món cul­tu­ral local en veure com s’incre­men­tarà –resta encara un bui­datge rigorós i l’opor­tuna cata­lo­gació– el valor dels fons locals dis­po­ni­bles.

El 24 de desem­bre, vaig tenir l’opor­tu­ni­tat de lle­gir en aquest diari un interes­santíssim arti­cle sig­nat per Jordi Canet Avilés i Car­les Fages Tor­rents en què es feia palesa la diferència entre els Fages de Figue­res i els Cli­ment de Cas­telló, dues nis­sa­gues entron­ca­des en diver­ses oca­si­ons però que man­te­nen un caràcter i una per­so­na­li­tat dife­ren­ci­ats al llarg del temps. Real­ment apas­si­o­nant. I de com amb­dues famílies han estat dipo­sitàries de sen­gles fons docu­men­tals i bibli­ogràfics que res­se­guei­xen la història de l’Alt Empordà –i, si m’ho per­me­ten, de Cata­lu­nya– dels dar­rers segles. Tal vegada, aquest arti­cle em per­met fer la reflexió que, a par­tir de la cessió que ha rebut l’Ajun­ta­ment de Figue­res del lle­gat Fages, i tota vegada que el tin­guem degu­da­ment cata­lo­gat i inven­ta­riat, que sapi­guem del cert amb quina docu­men­tació comp­tem, podem arri­bar a con­cloure que el lle­gat de la família Fages que resti a la ciu­tat serà de vital importància per enten­dre-la una mica més, o una mica més en pro­fun­di­tat.

Només citaré un cas de la nis­saga, ini­ci­ada per Fran­cesc Fages, el seu fill Josep i el seu nét Antoni Tomàs, pare de Narcís Fages de Romà (1813-1884), tots ells espe­ci­a­lit­zats en lleis. Fages de Romà va ser un dels figue­rencs que més i en més àmbits va tre­ba­llar per la lla­vors vila de Figue­res: des de col·labo­rar en la cre­ació de l’ins­ti­tut Ramon Mun­ta­ner a la cre­ació de l’escola de For­ti­a­nell, a ser l’advo­cat defen­sor de l’alcalde Abdó Ter­ra­das o ser un dels cap­da­van­ters en la lluita con­tra la plaga de la fil·loxera a casa nos­tra, a par­tir del dar­rer terç del segle XIX.

Només aquest pro­hom figue­renc –i n’hi ha d’altres, com ara Car­les Fages de Per­ra­mon i Javier Fages de Cli­ment– con­ver­teix en apas­si­o­nant el lle­gat Fages que ha rebut l’Ajun­ta­ment de Figue­res, i d’alguna manera podem enten­dre que retorna a la ciu­tat part de la feina i la dedi­cació que la gran majo­ria dels mem­bres de la família Fages, molt vin­cu­lats al món de jurídic, científic, polític i edu­ca­tiu, han tin­gut envers Figue­res i comarca.