Álex de la Iglesia creu en el diable

Mentrestant, a la secció Oficial Fantàstic Competició vam poder constatar ahir la tornada del millor Juanma Bajo Ulloa, l’inconformista i imaginatiu cineasta basc que va enlluernar amb dos títols del gènere fantàstic als inicis de la seva carrera, Alas de mariposa (1991) i La madre muerta (1993). La foscor i claustrofòbia d’aquelles cintes, que sense ser autobiogràfiques expressaven sentiments íntims del cineasta, tenen una continuïtat més lluminosa i optimista en Baby. L’aposta és radical: un conte gòtic contemporani, sense diàlegs, sobre una drogoaddicta que ven el seu nadó i, penedida, lluita per recuperar-lo de les mans d’una mena de bruixa que viu en un casalot i trafica amb nens. “Quan fas projectes personals i viscerals, el guió cobra vida i d’alguna manera et va dirigint, demanant-te el que necessita”, va explicar el director en una entrevista a El Punt Avui. “Jo volia anar a l’essència i, quan busques això, t’adones que un dels temes més importants, o l’únic, en realitat, és la maternitat, la creació de la vida.”La recerca d’aquesta essència és el que va fer anar depurant la història fins a suprimir-ne els diàlegs: “A partir del tema de la maternitat, la pel·lícula va anar evolucionant, anava buscant l’essència i eliminant cada vegada més personatges, textos, decorats. Al final va quedar això, una pel·lícula amb pocs personatges i decorats, i sense textos.”El director diu que Baby “parla sobretot de la creació, de la força de la vida, que està molt connectada amb l’amor, i parla també de la segona oportunitat. L’ésser humà no sol donar-la, però la natura sí. Torna a sortir el sol i comença una nova jornada.” Per això la natura ocupa un lloc important al film, que alterna la història humana amb impressionants imatges d’animals i paisatges, rodats tots a Àlaba, la terra de Juanma Bajo Ulloa, nascut a Vitòria el 1967.