Sílvia Pérez i Javier Colina tanquen el Jazz Pera amb aires afrocubans
«Canto els boleros com em surten, no intento semblar cubana», diu la cantant
Sílvia Pérez Cruz continua imparable la seva carrera musical, plena de projectes diversos: Las Migas, Llama, Coetus i Xalupa són algunes de les formacions amb què treballa, a part dels treballs puntuals com ara La leyenda del tiempo i la seva recent trobada amb Toti Soler a El Molí de l'Escala, entre moltes altres col·laboracions. Aquest estiu, la cantant palafrugellenca actuarà en diversos festivals, inclòs un doblet a Cap Roig: «Fins ara he pogut mantenir tota aquesta activitat perquè no tots els projectes tenen el mateix ritme, però cada vegada és més difícil combinar-ho tot i ja estic començant a netejar una mica l'agenda.» Per Sílvia Pérez, tot el que fa és aprenentatge, amb un objectiu final: presentar les seves pròpies cançons. «El premi Martí i Pol de poemes musicats va ser molt important per a mi, perquè em va servir sobretot perquè em valoressin com a compositora. De moment, vaig presentant les meves cançons de mica en mica, en alguns concerts en què faig de telonera d'altres artistes, però vull que arribi aviat el dia en què presenti tot un concert de Sílvia Pérez Cruz, amb cançons meves i altres que m'agraden molt, i espero que això es pugui concretar l'any vinent.»
De moment, avui a la Pera, Sílvia tornarà al jazz, un gènere que ha conreat en altres projectes com ara un homenatge a Bill Evans, però que últimament ha tingut una mica aparcat per treballar més el flamenc i el folk: «Amb Colina havia col·laborat en un concert a la plaça Reial i també en la gravació d'un disc del Colina Serrano Project. Sóc superfan d'ell i m'agrada tant la seva música com la persona.»
Investigant cançons
«Fa molts anys que investigo cançons de qualsevol tipus i de qualsevol país», diu Javier Colina, que lidera un trio completat per Albert Sanz al piano i Marc Miralta a la bateria. Per a aquest concert, ha preparat una selecció de «feelings cubans dels anys seixanta i setanta i algun altre més clàssic, fàcilment adaptables a les estructures del jazz». Colina considera que la veu de Sílvia Pérez «és una de les veus més meravelloses» que has escoltat mai; «entra dins l'escalafó dels timbres prodigiosos».