La màgia de Nadal
La cartellera manté propostes atractives per al moment de major assistència als teatres, tot i les limitacions de les ocupacions al 50% i l’actual incertesa
Els teatres són proactius. Com els artistes que esperen que la inspiració els agafi treballant, les sales han programat un Nadal ambiciós confiant en la represa de la cartellera. Davant la dificultat que es pugui accedir a la fase 2, amb el 70% d’ocupació (sempre que no superi el miler d’espectadors), les sales no baixen el llistó i invoquen a la màgia de Nadal, el moment en què, històricament, creix més l’assistència a les sales.
Si és una valentia reobrir La jaula de las locas o La traviata al 50%, també ho és atrevir-se a programar un musical familiar de gran format en català al Condal. El màgic d’Oz, amb dramatúrgia de Marc Artigau i direcció de David Selvas, aplega un repartiment contrastat (com ara Mercè Martínez i Elena Gadel, que comparteixen rol, Damaris Aragón, Jordi Vidal, Robert González i Marc Pociello). El repte és, a més, que el pes de l’obra el porta el personatge de Dorothy (que alternen Jana Galindo i Roser Dresaire). Per atrapar el públic cal una música enganxosa i estimulant i un espai escènic que reservi sorpreses. És genial, per exemple, l’efecte de Dragon Khan per entrar a Ciutat Maragda.
Les propostes de Marc Artigau de donar més plecs a la simplicitat de l’espantaocells, l’home llauna o la lleona poruga són habituals en el teatre familiar (Marta Buchaca, per exemple, argumenta que Alícia entra al país de les meravelles perseguint el conill que li ha robat el seu primer mòbil, nou de trinca). Bona part de les obres mantenen una doble lectura: per als fills i per als adults que els acompanyen. Aquesta bona pràctica és desconeguda per bona part del públic i es pot conciliar amb el bon teatre familiar que es fa a Catalunya, a través d’aquesta lúdica i entusiasta proposta del màgic d’Oz, que té importància per anar de gira i repetir segones temporades a Barcelona.
L’operació Màgic d’Oz té un altre aspecte crucial. Combat la tendència que els grans musicals siguin en castellà, encara que sigui de producció catalana. El vaixell de Dagoll Dagom ha virat, des de la venda del Victòria, i ara es proposen peces amb menys costos: obres com La tendresa (2019) i T’estimo si he begut (arribarà al Poliorama la tardor del 2021), han seguit l’aventura del 2018, de Maremar (un musical en català amb lletres de Lluís Llach i fet a cappella), qe permetia reduir dràsticament el repartiment d’artistes per funció. Hi ha molts musicals en català (per exemple, està en dansa la setena temporada d’El Petit Príncep, al Barts!), però els formats són de mínims i les ocupacions molt reduïdes. Condal, amb direcció de Daniel anglès, va aspirar, amb el projecte ambiciós Onyric de capitanejar els musicals en català. Però la manca de públic a Fun home (2018) va obligar a redreçar el camí. I només es van atrevir a refer un Rent aquella temporada. La taquilla demostra que el públic només respon als grans títols del gènere.
Clàssics als públics
Sense proposar-s’ho, han acabat endreçant per perfils. El teatre comercial tira de comèdies (més o menys amargues) com 53 diumenges (Romea), El mètode Grönholm ( Poliorama), La cabra o Qui és Sylvia (La Villarroel), Escape room (Goya), Kràmpack (Aquitània) i Nada es imposible (Victòria). Les sales alternatives naveguen en peces més reflexives i literàries com: L’home de la flor als llavis i... (Akadèmia), La guerra no té rostre de dona (Biblioteca de Catalunya), La jove esposa (Tantarantana) Els Ocells, Prometeu i Karaoke Elusia (Sala Beckett), Tránsitos (La Gleva), Oklahoma i Mort a les cunetes (Escenari Joan Brossa). Finalment, les sales públiques proposen els textos més clàssics (amb una notable aproximació als espectadors d’avui): L’hèroe (TNC), Les tres germanes (Teatre Lliure). A Gràcia, mantenen Explore el jardín de los Cárpatos i a l’Espai Lliure, arranquen curs d’hivern amb una peça plàstica internacional, Geologia d’una faula, del col·lectiu Kahraba. El Mercat de les Flors s’erigeix com el centre del circ contemporani, recuperant en part obres que van saltar durant la pandèmia. Alguns títols són I les idees volen, d’Animal religion, 5.100, de Joan Català, Envà, D’Amer i Àfrica, Flou Papagayo, de Mumusic Circus, i Hurt me tender, de CirkVost, entre d’altres.
Humor crepuscular a Nou Barris
My!Laika signen la 25a edició del Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular de Nou Barris. Proposen una dramatúrgia crepuscular en què la dansa domina el terra (en la qual també té cabuda un cert contorsionisme) i el circ es reserva als aeris, al cel. En aquesta mena de purgatori que han transformat l’escena de Nou Barris (que estrena noves butaques i grada), hi sobrevola la incertesa, el surrealisme i la foscor. A Fins i tot la foscor tenen la destresa de no carregar la gestualitat, ni la paraula. Tot queda insinuat, en un equilibri estrany però ben mesurat. Estan en cartell fins al 24 de gener.
És un treball que alterna la dansa amb el pes específic de Junyi Sun amb les ombres que deambulen per segon i tercer pla. És una acció volguda, que combina molt bé amb aquesta sensació de creuament de tot, en què cap la música, una pilota de voleibol, unes pantalles sintonitzades per captar les vibracions pelvianes i una persiana que, ara és un Kebab, ara un nou escenari d’on surten tons d’un Romanticisme grotesc. Va molt bé per parlar d’aquest món ambigu, d’ombres, desigs i pors, que l’art ha anat teixint i que el circ i la dansa (per moments pot recordar el treball inquietant de Peeping Tom) li dona una sensació angoixant i alhora una certa despreocupació: Els artistes creen sabent que deixen els fantasmes a l’escenari.My!Laika s’ha prodigat poc a Barcelona. Van tenir mala sort amb el ‘Popcorn machine’, de la primera edició del Grec de Ramon Simó (2012) perquè el seu món ‘freak’, quedava totalment desplaçat per la banda sonora de les fonts i el brogit dels turistes incapaços de comprendre què hi feia una vela de circ davant de l’edifici del Mies van der Rohe. Ara, aquesta nova producció a Nou Barris, els torna a posar a lloc. Tenen potència suficient perquè interessi a programacions d’adults d’arreu, alternant català, castellà i anglès.
Els premis Zirkòlika, que es lliuraran aquest vespre al Mercat de les Flors, han batut el rècord de participació amb 95 propostes de 60 companyies i projectes de circ. La participació més alta, des que es van començar a convocar els premis el 2010, demostra la vitalitat del sector, tot i la incertesa del moment. El jurat ha nominat 37 espectacles, companyies, números de circ i iniciatives per a la projecció.