600 anys d'història

La vall de Bet­lem, un entorn natu­ral aïllat tot i la seva pro­xi­mi­tat al nucli urbà de Bada­lona, va rebre ara fa 600 anys un con­junt de mon­jos jerònims que van esco­llir aquest indret per fun­dar el mones­tir de Sant Jeroni de la Mur­tra. El monu­ment, peça cab­dal del patri­moni bada­loní, una de les joies del gòtic català i bé cul­tu­ral d'interès naci­o­nal des del 2014, es manté tot i les difi­cul­tats per man­te­nir el con­junt, de pro­pi­e­tat pri­vada, adqui­rit l'any 1947 per Fran­cesca Güell, filla del mece­nes de Gaudí, Eusebi Güell.

Coin­ci­dint amb l'efemèride, el Museu de Bada­lona va inau­gu­rar ahir la pri­mera gran expo­sició tem­po­ral que es fa sobre el mones­tir i va ser el marc de la pre­sen­tació d'un lli­bre de divul­gació sobre l'edi­fici escrit per l'his­to­ri­a­dor Car­les Díaz i la his­to­ri­a­dora de l'art Anna Molina, amb fotos d'Anto­nio Guillén. Demà farà 600 anys del dia exacte de la com­pra del mas de la Mur­tra per part del mer­ca­der Ber­tran Nico­lau, tal com recull un docu­ment dipo­si­tat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Aquest va ser l'inici de la presència monàstica dels fra­res jerònims a Bada­lona i el punt de par­tida de la història d'una comu­ni­tat que durant molts segles va ser pro­pera a les més altes esfe­res del poder. Una prova d'això són les esta­des de figu­res com ara els Reis Catòlics al mones­tir –on es diu que van rebre Cristòfor Colom en tor­nar del seu pri­mer viatge a Amèrica– o l'empe­ra­dor Car­les V. Del mones­tir també n'han sor­tit fra­res com ara Ramon Pané, que va acom­pa­nyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge a ter­res ame­ri­ca­nes i es va con­ver­tir en el pri­mer estudiós de la llen­gua i la cul­tura taïnes, dels indígenes de l'illa His­pa­ni­ola.

La mos­tra del Museu de Bada­lona, titu­lada El mones­tir de Sant Jeroni de la Mur­tra: 600 anys d'història, també ser­veix per apro­par-se a figu­res des­ta­ca­des com ara fra Damià Vicenç, un monjo de Sant Jeroni que va arri­bar a ser un dels artis­tes més des­ta­cats del Renai­xe­ment català i pin­tor del retaule de Sant Martí de Tous. De fet, l'expo­sició inclou les tau­les del Nai­xe­ment i de l'Ado­ració dels Mags d'aquest retaule, que es podran veure per pri­mer cop a Bada­lona. La direc­tora del Museu de Bada­lona i comissària de la mos­tra, Mar­ga­rida Abras, des­taca l'opor­tu­ni­tat de veure peces de l'antic cenobi que for­men part de les col·lec­ci­ons del Museu de Bada­lona però que feia anys que no es mos­tra­ven al públic, així com altres de cedi­des per famílies de la ciu­tat que en són dipo­sitàries des de fa gene­ra­ci­ons, ja que els mon­jos en mar­xar del mones­tir les hi van dei­xar. Des­taca la pre­del·la del retaule gòtic de Sant Sebastià, dues pin­tu­res bar­ro­ques o diver­ses ceràmiques. La mos­tra, que es podrà visi­tar fins al 15 de gener, vol ser un recor­re­gut per la vida a Sant Jeroni i de les per­so­nes que hi han estat vin­cu­la­des a través dels sis segles d'existència. Es com­ple­men­tarà amb una sèrie de xer­ra­des monogràfiques, una visita guiada al mones­tir i una altra a la vila de Sant Martí de Tous (Anoia), que durant tres segles va ser una pos­sessió del mones­tir.

Jor­nada acadèmica

Els actes de cele­bració de l'ani­ver­sari inclo­uen una jor­nada acadèmica que dis­sabte aple­garà al mones­tir diver­sos estu­di­o­sos que pre­sen­ta­ran ponències rela­ci­o­na­des amb el cenobi bada­loní. En des­taca una que pre­senta el res­pon­sa­ble del mones­tir, Jaume Aymar, sobre la relació dels fra­res jerònims amb els jueus, i dues sobre l'heral­dista Jaume Ramon Vila i la seva relació amb Sant Jeroni de la Mur­tra. Les con­clu­si­ons de la jor­nada es publi­ca­ran en un número monogràfic de la revista Car­rer dels Arbres, edi­tada pel Museu de Bada­lona. Diu­menge, al mones­tir s'hi cele­brarà una euca­ris­tia solemne per com­me­mo­rar l'ani­ver­sari, que anirà seguida del des­co­bri­ment d'una placa que recor­darà l'efemèride.

Totes aques­tes cele­bra­ci­ons que posen el mones­tir en pri­mer pla no han ser­vit per des­en­ca­llar la redacció del pla direc­tor del con­junt, que ha de ser­vir per pri­o­rit­zar les millo­res que neces­sita el con­junt, que no són poques. La falta d'acord entre els actu­als pro­pi­e­ta­ris frena la sig­na­tura d'un con­veni amb la Dipu­tació de Bar­ce­lona, que ha mos­trat públi­ca­ment la volun­tat d'assu­mir la redacció del pla com a pri­mer pas per bus­car els fons neces­sa­ris per fer les millo­res pen­dents.