Responsable de l'expansió mediterrània de Catalunya
Nascut a València l'any 1240, Pere II el Gran era fill de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. Des del 1243 estava destinat a ser el successor del seu pare a Catalunya, però després de la mort del seu germà, l'infant Alfons, també va rebre Aragó i València, mentre el seu germà Jaume rebia les Balears, els comtats del Rosselló i la Cerdanya i la senyoria de Montpeller. Aquest testament no va agradar a l'infant Pere, però va haver de cedir, tot i que sempre va mantenir rancúnia cap al seu germà.
Pere II el Gran està considerat el responsable de l'expansió mediterrània de la corona catalanoaragonesa en l'edat mitjana. Aquesta gesta el va enemistar amb el papa Martí IV, que el va excomunicar i desposseir de tots els seus regnes, que foren adjudicats al rei francès. La croada contra Catalunya i contra el rei Pere II es va dur a terme amb l'ajuda del Papa i de Jaume II de Mallorca, germà del rei. Així, un exèrcit francès, comandat per Felip III l'Ardit, va envair el nord de Catalunya l'any 1285. La ciutat de Girona fou assetjada, però l'estol català comandat per Roger de Llúria va derrotar el francès a la batalla naval de les Formigues. A causa d'aquesta derrota naval i, en terra, a la batalla del coll de Panissars, els francesos es van haver de retirar. El mateix any 1285, el rei Pere va enviar una flota contra Jaume II de Mallorca, al qual li va confiscar el regne. Però el rei Pere no pogué veure els resultats de l'expedició. Va emmalaltir greument i va morir la nit del 10 a l'11 de novembre del 1285, quan es va aturar a Vilafranca, camí del port de sortida cap a Mallorca. Va ser enterrat a Santes Creus, on havia escollit sepultura. El prestigi de Pere II es reflecteix en el vers que Dant li va dedicar a la Divina comèdia: «D'ogni valor portò cinta la corda.» Va ser també home afeccionat a les lletres i un bon trobador, com ho prova la seva intervenció cabdal en el col·loqui en vers, sostingut per Pere Salvatge, poeta àulic, continuat pel Rei i clos pel comte Roger Bernat III de Foix i el trobador Bernat d'Auriac. En els seus versos, Pere II s'esforça a fer reviure el vell patriotisme dels trobadors amb una crida als pobles occitans.
