ciència
David Bueno i Torrens
D’aigua, aire, terra i foc
En l’antiguitat clàssica les quatre formes en què es classificava la matèria per explicar els diferents comportaments de la natura eren l’aigua, l’aire, la terra i el foc. Aquest mes us vull suggerir un parell de llibres que, malgrat que no tinguin res a veure amb aquesta classificació clàssica, tracten d’una manera o altra, i de manera real o metafòrica, aquests quatre elements.
Les dues primeres: aigua i aire
Un dels espais més vistos a la televisió i més consultats a internet és el de les previsions meteorològiques. Ens agrada saber si ens mullarem o passarem calor, si farà vent o fred, o una mica de cada, segons el dia, l’hora, l’indret i l’època de l’any. No sempre les previsions l’encerten, atès que es basen en models matemàtics probabilístics, però cada cop són més fiables perquè disposen de més dades acumulades.
Tanmateix, podem preveure el temps des de casa? És cert que es pot predir pel color del cel o el fum d’una xemeneia? Què és un esclafit? Com es formen els huracans, els tornados i els tifons, i n’hi pot haver a Catalunya? Per què a vegades la Lluna es veu tan grossa i quan podem gaudir de pluges d’estels? Podem refiar-nos de les app de meteorologia i de les dones i els homes del temps? Només seran quatre gotes, de Mònica Usart, és un llibre de meteorologia diferent que respon aquestes i moltes altres preguntes d’una manera molt original, clara, didàctica i rigorosa. Usart, llicenciada en física i reconeguda meteoròloga, és la dona del temps a diversos programes de ràdio i de televisió.
L’edició conté explicacions bàsiques i una gran quantitat d’anècdotes; posa de manifest que algunes tradicions referents al clima tenen un cert fonament, però que en molts casos no en tenen cap (com la que diu que si es talla una ceba la darrera nit de l’any i s’hi posa sal es poden fer prediccions per a tot l’any següent); conté il·lustracions gracioses i el disseny és clar i atractiu.
Mònica Usart també hi incorpora enllaços una selecció de pel·lícules i una llista de músiques relacionades amb la meteorologia.
Les dues segones: terra i foc
Les persones, com tota la resta d’éssers vius, som fruit de la dinàmica de la Terra, la qual ens ha anat forjant en el decurs de les generacions. I les persones som, també, cultura. En sentit metafòric, som terra i foc. Fa més de cent anys que els arqueòlegs estudien la cultura material de les cultures prehistòriques d’Europa i debaten què signifiquen en termes demogràfics. Es mouen, les persones, o es mouen les idees? I si es mouen les persones, són diferents de les que hi havia abans al mateix lloc? Des de fa poc més d’una dècada, les tècniques d’anàlisi genètica permeten conèixer com era l’ADN de les antigues poblacions europees i, consegüentment, quins eren a grans trets les seves característiques físiques. També permeten comparar les diferents poblacions i els diversos moments històrics, i veure d’on procedim els diguem-ne europeus actuals. Els secrets de les migracions i de l’evolució humana en el context d’Europa són cada vegada menys críptics i més coneguts.
Una de les persones que més ha contribuït a generar tot aquest coneixement és Carles Lalueza-Fox, professor d’Investigació a l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona. Va participar en el Projecte Genoma Nenadertal, i va dirigir la recuperació del primer genoma d’un caçador recol·lector europeu de fa vuit-mil anys. Lalueza-Fox acaba de publicar un magnífic, molt assequible i altament informatiu llibre de divulgació, La forja genètica d’Europa. Una visió del passat de les poblacions humanes, en què ens explica com s’ha anat forjant l’origen genètic dels europeus i de les seves adaptacions, i també els entrellats més íntims de la recerca que ha menat fins a aquests coneixements. És un llibre per gaudir de l’estil directe i personal de Lalueza-Fox i que ens ajudarà a conèixer millor qui som i d’on venim.
