Les millors òperes contemporànies són les que parteixen d’una obra de teatre. Així de contundent és el pianista, director i compositor Miquel Ortega, que va assumir el repte de fer una òpera a partir d’un dels grans èxits de Lluïsa Cunillé: Aprés moi, le déluge. L’òpera s’estrena avui mateix a la Sala Tallers i ja té un 85% de les entrades venudes, deia pletòric el director del TNC, Xavier Albertí. Estarà en cartell fins al 29 de novembre.

Antoni Comas i Marisa Martins afronten els papers protagonistes, que ara fa una dècada van interpretar Jordi Dauder i Vicky Peña a l’Espai Lliure. Albert Arribas ha fet una reducció del text sense tocar la trama principal. Ortega només ha tingut dos mesos per fer la partitura, que alterna passatges de jazz (els instruments són, pràcticament, els d’un combo jazzístic) amb instants d’atonalitat (per reflectir la guerra) o altres de més melòdics, inspirant-se en el cantautor Jacques Brel. Jordi Prat i Coll ha assumit una direcció escènica procurant donar claus als actors i al compositor. Après moi, le déluge narra la inquietant trobada entre un empresari malalt (físicament i moralment) amb una intèrpret en un hotel de Kinshasa. El repte dels cantants lírics és fer bona la tesi d’Alfredo Kraus que deia que per ser bon cantant d’òpera “a més a més falta veu”, insinuant que és indispensable el treball interpretatiu, aclareix Ortega.