What If

The Jerry Douglas Band

Rounder

Disc ple d’energia i nou pas endavant de la banda del guitarrista nord-americà en la seva fusió d’estils de l’Amèrica profunda sota el nexe del jazz i amb la mirada sovint cap al bluegrass, el blues i el country. Tots els instruments sonen nítids i amb una velocitat i un nervi incomparables. Sembla com si els més de 1.600 discos en què ha intervingut –literal– sonessin en cada tema. No hem d’oblidar que Douglas és un dels bastions de Nashville i ha col·laborat amb grans estrelles com ara Ray Charles, Eric Clapton, Dolly Parton, Paul Simon i Elvis Costello, entre altres. Aquest What If podria ser una antologia dels seus treballs més reeixits, una celebració vitalista del poder de la música, de l’art. Quan s’incorporen els vocalistes o fa una versió de Jimi Hendrix, salta la banca!

Contra la indecisión

Bobo Stenson trio

ECM

Acompanyat dels seus incondicionals Anders Jormin al baix i Jon Fält a la bateria, el pianista suec Bobo Stenson ha titulat el seu nou disc amb una cançó de Silvio Rodríguez. Alternen les peces pròpies amb aproximacions a Erik Satie, Béla Bartók i també es detenen en una melangiosa adaptació de Frederic Mompou que fa posar la pell de gallina. Stenson és un veterà d’ECM, on va publicar el primer disc el llunyà 1971. També ha col·laborat amb genis del jazz com ara Don Cherry, Sonny Rollins, Stan Getz, Charles Lloyd i Jan Garbarek. Ben fresc del 2018, Contra la indecisión conté tota la versatilitat intensa del trio de Bobo, la precisió i el romanticisme. El disc és un d’aquells productes típics del segell alemany, un cant a la vida des de la bellesa.

Our Point of View

Blue Note All-Stars

Blue Note / Capitol / Universal

Per celebrar el 75è aniversari de Blue Note i el traspàs el 2015 del seu president Bruce Lundvall, es van reunir una selecció dels grans cervells de la casa en un disc doble únic. El trompetista Ambrose Akinmusire, el teclista Robert Glasper, el baixista Derrick Hodge, el guitarrista Lionel Loueke, el bateria Kendrick Scott i el saxofonista Marcus Strickland es van reunir per demostrar quin és l’esglaó més alt a què ha arribat el jazz. A la primera peça del segon disc s’hi sumen dues llegendes vives, Wayne Shorter i Herbie Hancock. El resultat se’l poden imaginar: un artefacte on la improvisació i la qualitat es fan simbiòtiques en un exercici únic. Hi ha moments que tinc la sensació de ser dins un disc de música clàssica. No se’l perdin!