Des del moment en què es va amenaçar de reclamar el retorn de les pintures murals de Sixena el 2013, el MNAC no va deixar de repetir que un trasllat per a unes peces tan delicades i tan malmeses podria ser molt perillós. Tres anys després, quan va arribar la primera sentència a favor del retorn, el juliol del 2016, el museu ja va anunciar que remouria cel i terra per demostrar tècnicament el perill que suposaria moure les pintures. Pepe Serra, director del museu, va dir aleshores que buscaria suport arreu, fins i tot internacional. Els motius de la negativa sempre van ser purament patrimonials i de conservació. El perill era molt clar.

Poc després, el 25 de setembre, en una entrevista concedida a aquest diari, Gianluigi Colalucci, màxima autoritat en pintura mural i director de la restauració de la Capella Sixtina, es declarava clarament contrari a moure les pintures de Sixena.

“Jo no les mouria. Puc entendre les raons de la reclamació ja que per filosofia sempre és millor que les obres d’art estiguin al seu lloc d’origen i natural –explicava Colalucci–. El problema és que això ja no és possible perquè les pintures han estat tallades en molts fragments que ara no es veuen però estan muntades en suports de fusta. En aquests moments, els talls entre els fragments no es noten, però si es desmunten caldria amagar els talls i el resultat podria ser horrible. I més tenint en compte que els murs de la sala capitular podrien no estar en bones condicions.”

Les declaracions del veterà expert italià van caure com una galleda d’aigua freda a Aragó. Unes setmanes després, al Diario del Alto Aragón, apareixien unes opinions ben diferents de Colalucci, en boca de l’advocat de l’Ajuntament de Sixena, Jorge Español, que asseguraven que les pintures s’havien degradat “un 33 per cent a causa de la mala conservació que han tingut a Barcelona”.

Tergiversacions

Immediatament després de la publicació d’aquest article, Colalucci va enviar un escrit a El Punt Avui, molt molest, negant que hagués dit mai aquesta frase i refermant-se absolutament en les seves opinions contràries al trasllat: “Aquesta frase és palesament hostil cap a mi perquè ha estat inventada per desacreditar-me.”

Colalucci mai va estar sol en la seva opinió sobre el perill del trasllat. Ben al contrari. Experts d’aquí, com ara Rosa Gasol, Montserrat Pagès o Pere Rovira, i de fora com Olivier Poisson, conservador general de patrimoni del Ministeri de Cultura francès, es mostraven també contraris a moure les obres. Fins i tot a Aragó, molt poques veus de tècnics en pintura mural van opinar a favor del trasllat.

Els diversos informes científics que el MNAC ha enviat a la jutgessa anaven en la mateixa direcció. Simona Sajeva, d’un estudi d’enginyeria de Palerm, definia d’“odissea amb riscos importants” un hipotètic trasllat “a causa de la fragilitat de les pintures i del gran volum de les estructures que les sustenten”. A més, aquestes estructures no passarien per les obertures d’entrada de la sala.