Paraules mutants

El dilluns és un dia labo­ra­ble o fei­ner? On guar­deu els lli­bres, a l’estan­te­ria o a la pres­tat­ge­ria? El tres és un nom­bre impa­rell o senar? Què ens fa por, l’obs­cu­ri­tat o la fos­cor? Les malal­ties es con­ta­gien o s’enco­ma­nen? Totes aques­tes parau­les són cor­rec­tes en català i apa­rei­xen reco­lli­des al dic­ci­o­nari de l’IEC. Però les pri­me­res han des­ban­cat les sego­nes, que fa uns anys eren més habi­tu­als. En la majo­ria de casos, la influència del cas­tellà ha estat clau perquè s’hagi produït la subs­ti­tució.

L’escrip­tor i divul­ga­dor lingüístic Enric Gomà ha reco­llit en un lli­bre noranta-dues d’aques­tes muta­ci­ons. Segons explica l’autor, “són pla­gues que s’han de con­tro­lar mit­jançant una fumi­gació amb cri­teri”. D’aquí el títol del lli­bre: Con­trol de pla­gues (Pòrtic). L’escrip­tor, nas­cut a Bar­ce­lona, rei­vin­dica les parau­les que sem­pre havia sen­tit de petit, de manera espontània i quo­ti­di­ana. “A Bar­ce­lona, els meus pri­mers deu o quinze anys de vida no vaig sen­tir ningú que digués atu­rar. [...] Tot­hom deia parar”. En canvi, actu­al­ment el verb parar ha estat ban­de­jat per atu­rar.

Per detec­tar si una paraula forma part del català natu­ral, Gomà explica que recorre al “mètode Rodo­reda”. Es tracta de pre­gun­tar-se si Mercè Rodo­reda hau­ria usat aque­lla paraula a La plaça del Dia­mant. Per exem­ple, en el cas de nosa i des­torb, Rodo­reda hau­ria fet ser­vir nosa, una altra d’aques­tes parau­les que ha patit una mutació. Des­torb com­par­teix l’arrel amb la paraula cas­te­llana estorbo i sem­bla que és la que s’ha impo­sat en les últi­mes dècades. Per això, també es fa ser­vir més des­tor­bar que fer nosa.

Altres muta­ci­ons, però, s’han esde­vin­gut per ultra­cor­recció. Gomà explica que aquest feno­men prové dels anys vui­tanta, quan “s’esban­dien tots els supo­sats bar­ba­ris­mes i se subs­tituïen per cul­tis­mes o mots pro­pis d’altres dia­lec­tes”. Aquest és el cas del verb bus­car, que ha que­dat arra­co­nat per cer­car, perquè els par­lants van con­si­de­rar que bus­car era cas­tellà i van subs­ti­tuir aquest verb per un que els va sem­blar més genuí, cer­car. Per això, diem que Goo­gle és un cer­ca­dor, i no un bus­ca­dor.